RAMON MUNTANER (1265-1336) (Peralada 1265-Eivissa 1336)Cronista, funcionari de la cort i soldat. El 1303 va acompanyar Roger de Flor com a mestre racional en la Gran Companyia Catalana fins a l'any 1307. Un cop que el rei va firmar la pau amb els Anjou per Sicília (1302), Roger de Flor es va posar al capdavant d'un exèrcit mercenari de soldats rurals, catalans i aragonesos. Eren els famosos almogàvers, una mena de feroç infanteria lleugera. El nou objectiu era ajudar l'emperador de Constantinoble contra els turcs. La mort a traïció de Roger de Flor i la venjança dels almogàvers va esdevenir un fructífer tema literari sotmès a diverses reelaboracions durant els segles següents. Com a mestre racional de l'expedició dels almogàvers a l'Orient, Ramon Muntaner tenia cura de la comptabilitat i d'administrar el patrimoni del rei. Ramon Muntaner és, doncs, un testimoni d'excepció: ens va deixar l'única font occidental que explica l'expedició catalana a l'Orient. La Crònica s'inicia en el regnat de Jaume I ¿a qui havia conegut quan era un nen- i acaba en les festes de coronació d'Alfons el Benigne (1327), a què acabava d'assistir. És una brillant narració gairebé periodística. Per exemple, en el capítol 227 ens explica la defensa de la fortalesa de Gal·lípoli, de la qual ell mateix ha quedat a càrrec. L'ha de defensar del setge a què la sotmeten els genovesos. Va fer servir tota la força humana que hi va restar, en la seva majoria dones. El 1316, Ramon Muntaner es va establir a València, on va exercir de jurat. Els jurats eren magistrats que formaven part del govern de la ciutat. Aprofitant aquella vida més tranquil·la, a la seva alqueria de Xilvella, prop de València, va començar a escriure la Crònica. Tenia seixanta anys, era el 1325.