ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAR, DE BARCELONA Església gòtica del segle XIV, exemple del gòtic català. Va ser el centre vertebrador del barri de la Ribera, de Barcelona. L'església gòtica de Santa Maria del Mar és, probablement, l'església gòtica mes bella de tota la península Ibèrica i un cas únic en el gòtic europeu. Menor en proporcions i en lluminositat que les grans catedrals franceses, és la puresa de les seves línies i la perfecció constructiva la que la fa tan especial. Defineix els trets peculiars del gòtic català: torres octogonals, manca d'arcbotants i multiplicació de contraforts. La seva disposició interior també marca un estil propi amb la planta de saló, tres naus d'alçària semblant i multiplicació de capelles laterals. Santa Maria del Mar apareix esmentada en un document de l'any 918 que parla d'una basílica situada al camí del mar, amb el nom de Santa Maria de les Arenes o de la Mar. Durant els segles XII i XIII, armadors, mercaders i descarregadors construeixen les seves cases al voltant del temple, i els nobles comencen a edificar els seus palaus a prop del carrer Montcada. Es fa necessària la construcció d'una església més gran amb espai per a tothom, però també podem suposar que representa un desig latent d'ostentació en aquella nova classe urbana que sorgeix en la Barcelona d'aquell temps. Per iniciativa del canonge Bernat Llul, es va encarregar a l'arquitecte Berenguer de Montagut la construcció de la nova església, amb la col·laboració de Ramon Despuig. L'agost de 1384 el bisbe Pere de Planella dedica el temple a la Mare de Déu i hi celebra la primera missa. Tres incendis en van amenaçar la supervivència: un el 1378; l'altre, el 1714, durant la Guerra de Successió, i l'últim, l'any 1936, en esclatar la Guerra Civil.