|
BARRI DE LA BARCELONETA (BARCELONA)
|
|
|
|
Barri de Barcelona que es va començar a construir el 1753 per allotjar les persones que, després de la caiguda de la ciutat l'11 de setembre de 1714, havien estat obligades a enderrocar la seva casa a la Ribera per construir-hi la ciutadella militar.
|
|
|
El 1718 es va començar a pensar ja en la construcció de nous habitatges per als antics residents de la Ribera. El projecte va ser encarregat pel marquès de la Mina, capità general de Catalunya, a l'enginyer militar Juan Martín Cermeño. Seguint l'urbanisme barroc, Cermeño va idear una trama regular de carrers rectes, amb illes de cases llargues i estretes. A cadascuna de les parcel·les quadrangulars s'havien d'aixecar cases unifamiliars idèntiques, de planta i pis, pintades al fresc. Al començament del 1753 es va posar la primera pedra de la construcció del barri i el 1755 ja s'havia aixecat el temple de Sant Miquel.
La Barceloneta va ser des d'aquells primers dies un barri mariner amb activitats i usos artesanals estretament vinculats a la mar i al port. Les petites drassanes que s'hin van fer, el 1791, donaven feina a moltes famílies de la Barceloneta. D'aquestes famílies sorgiren al segle XIX nissagues de constructors navals, com els Missé, que van construir l'Ictíneo de Narcís Monturiol.
Al segle XIX la Barceloneta va esdevenir ben aviat un barri industrial gràcies a les seves favorables condicions: situació fora muralles, prop de la ciutat, prop del port... Per això s'hi van instal·lar importants empreses metal·lúrgiques, com la Nueva Vulcano o La Maquinista. A causa d'aquesta situació la podem considerar el bressol de la indústria catalana.
Alhora la Barceloneta es convertiria també en un dels espais d'oci i lleure dels barcelonins. Al principi dels vuit-cents ja hi havia cases de banys. I al segle XX es va començar a difondre la pràctica d'esports marítims a les aigües del port, i l'Escola del Mar feia possible que els escolars poguessin gaudir de la natació.
|
|
|
