TESTAMENT D'ARSENDA Document guardat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó que recull les darreres voluntats dictades per Arsenda d'Àger. Com que veu propera la mort, l'esposa d'Arnau Mir de Tost dicta el testament el 23 de maig del 1068. En aquest text fa un balanç de la seva vida, dels seus pecats i dels seus béns. En general, el balanç és positiu. Sabem que Arsenda ha estudiat i ha llegit les Sagrades Escriptures perquè pensa, dicta i signa el testament. Pretén distribuir els seus béns terrenals. Per això no pot imposar allò que vol, perquè malgrat que és noble, és dona. Per això fa servir verbs com "demano", "recordo", "suplico"... Res a veure amb el to imperatiu que, en canvi, farà servir el seu marit. Gairebé tot són oracions condicionals, de voluntat o desig. La seva autoritat femenina no s'afirma en imperatiu, sinó en base a la confiança: als vassalls, per la fidelitat que li deuen, al seu marit li prega en nom de l'amor... De la lectura del testament es veu que els béns mobles són de tots dos, meitat i meitat. En canvi, les seves joies i els seus vestits només li pertanyen a ella. Dels béns immobles només considera pròpiament seus els castells rebuts del seu marit com a regal de noces. Descriu cada objecte amb deteniment, els colors dels vestits... i el joc d'escacs que deixa al seu marit. És un objecte valuós, tallat en cristall de roca, d'origen àrab, potser part d'un botí. El testament d'Arsenda, per tant, ens permet intuir la mentalitat i els sentiments d'una dona del s. XI.