TESTAMENT D'ELISENDA DE PUIGARNOLF Document notarial que es troba en un arxiu de protocols. És una de les moltes fonts que ens poden parlar del dret i la vida quotidiana de finals de l'edat mitjana. Es tracta de la dona d'un ciutadà de Girona que fa testament el 1390. Els testaments són unes fonts molt importants per als historiadors. No només ens parlen de la transmissió de la propietat, sinó també de la cultura material, la relació de les persones amb els objectes. I ens diuen moltes coses sobre la història de les mentalitats, perquè són testimonis de què pensava el seu autor de la vida i de la mort. També ens parlen de la seva religiositat. El testament d'Elisenda està datat del 10 d'octubre de 1390. Com la majoria dels testaments, consta de tres parts. El protocol inicial inclou la data, una petita introducció que presenta el testador, i l'elecció de les persones que hauran de garantir les seves disposicions. La segona part són les disposicions pròpiament dites: defineixen el ritual funerari, escullen cementiri i sepultura i distribueixen els béns. Finalment, un protocol final fixa la data i el lloc on s'ha redactat el document i relaciona els testimonis que firmaran. El testament d'Elisenda comença encomanant-se a Déu, la qual cosa ens ensenya el profund sentiment religiós que omplia la vida quotidiana de tothom. Es defineix com a "muller de Pere Puigarnolf, blanquer ciutadà de Girona". Diu que està malalta però amb ple coneixement, i que per això fa i ordena el seu testament. Es veu la relació especial de les dones amb els objectes d'ús quotidià que lleguen, o el que els queda del dot.