El creixement dels anys 60 En el terreny econòmic, la política autàrquica del primer franquisme va ser negativa per a la indústria catalana. El caràcter tancat del règim suposava la manca de primeres matèries i de béns d'equipament per a l'economia catalana, que es basava en la indústria de transformació i de béns de consum. Els nivells de producció i de salaris reals d'abans de la guerra no es van aconseguir fins ben entrats els anys 50. L'aprovació del Pla d'estabilització l'any 1959 va significar l'abandó del model econòmic autàrquic i l'adopció de l'economia de lliure mercat. Això va permetre que a Catalunya s'iniciés una etapa de gran creixement industrial, que la va convertir en proveïdora de béns de consum per al conjunt del mercat espanyol. En aquesta etapa, la indústria tèxtil va ser definitivament superada per altres sectors més dinàmics, com el siderometal·lúrgic i, en menor mesura, el químic. L'arribada de capital estranger va impulsar el desenvolupament d'aquestes indústries. També es va iniciar la construcció de centrals nuclears, com la de Vandellòs. Paral·lelament, l'agricultura es va mecanitzar i es va consolidar el turisme de masses, que va comportar un desenvolupament del sector dels serveis. Tot plegat va incrementar els beneficis dels empresaris, però també els salaris dels treballadors. Un símbol de la millora de les condicions de vida dels habitants de Catalunya aquests anys es troba en la difusió de l'automòbil.