La diversificació industrial La indústria catalana va iniciar el segle XX amb una profunda crisi, sobretot al sector del tèxtil, que va acusar particularment la pèrdua de les colònies. La resposta de la indústria catalana davant d'aquesta situació decadent va ser intensificar el procés de diversificació iniciat a finals del segle anterior. D'aquest procés en van sortir particularment beneficiats els sectors químic, metal·lúrgic i hidroelèctric, que, a més, van gaudir de protecció aranzelària. També es van desenvolupar les construccions mecàniques, amb l'aparició d'empreses automobilístiques. Amb tot, podem dir que el fenomen més representatiu de la indústria catalana durant el primer terç del segle XX va ser la ràpida electrificació. Des de la primera dècada del segle, es va accelerar la construcció de centrals hidràuliques i companyies hidroelèctriques. D'aquesta manera, cap al 1930, gairebé una quarta part del consum d'energia a Catalunya era ja d'origen hidroelèctric. La Canadenca va ser la companyia que va acabar assolint el monopoli de la distribució de l'energia elèctrica a Catalunya. L'electrificació va suposar importants avantatges per a la indústria catalana, que es va alliberar de la dependència del carbó i de les limitacions de l'energia hidràulica. L'electrificació va anar acompanyada de la proliferació de centrals elèctriques a les conques dels rius i de la construcció dels primers grans embassaments i de les xarxes de distribució de fluid elèctric. La Primera Guerra Mundial (1914-1918), en què Espanya no va participar, va obrir oportunitats de fer grans beneficis a la indústria catalana, que havia de cobrir la demanda dels països bel·ligerants. Però, acabada la guerra, la indústria catalana, que no era competitiva a nivell internacional, va quedar sotmesa a una nova crisi. Aquesta crisi, només es va poder superar durant el període de la dictadura de Primo de Rivera, que va ajudar el creixement industrial amb la introducció d'aranzels proteccionistes i la repressió dels sindicats. L'Exposició Universal del 1929 havia de ser una mostra del bon moment que passava l'economia catalana. Tanmateix, pocs mesos després, es va produir el crac bancari mundial, que va afectar també l'economia catalana.