Modernisme i noucentisme
El modernisme va ser el moviment cultural més característic que es va desenvolupar a Catalunya a finals del segle XIX i durant la primera dècada del XX. Els seus inspiradors volien transformar la cultura de la Renaixença en una cultura moderna i nacional. La burgesia catalana va acollir de bon grat el modernisme perquè, gràcies a les seves manifestacions en àmbits tan diversos com l'arquitectura, l'escultura, la pintura, els mobles o les joies, li permetia inserir l'art en la seva vida quotidiana. D'aquesta manera, el modernisme es va convertir en un símbol del poder econòmic i del nou cosmopolitisme de la burgesia catalana. A començaments del segle XX, el modernisme marcava la moda en la indumentària, el disseny, la decoració o les arts plàstiques. El modernisme també va tenir un vessant musical i literari.

Amb tot, l'activitat més destacada del corrent modernista va ser l'arquitectura i els seus complements decoratius, i el seu representant més conegut Antoni Gaudí. Barcelona es va convertir en una de les ciutats amb més edificis modernistes del món. Alhora, durant l'etapa modernista, la ciutat va esdevenir un important centre artístic, on als pintors els agradava fer vida bohèmia. Entre els pintors modernistes que es reunien al local d'Els Quatre Gats, hi havia Ramon Casas i Santiago Rusiñol.

A partir del 1906, el modernisme va començar a ser rellevat pel noucentisme, que l'acusava de ser un art anàrquic i decadent. Enfront del "caos romàntic" modernista, els noucentistes proposaven la recerca de l'ordre, la claredat, l'harmonia, la mesura i la racionalitat. En temps de Prat de la Riba, la Mancomunitat de Catalunya va fer costat al Noucentisme, que va tenir en Eugeni d'Ors el més destacat dels ideòlegs.