El compromís de Casp (1412) En morir el rei Martí l'Humà sense haver nomenat successor, la diputació del general de Catalunya va establir un govern provisional amb un parlament al qual es van presentar com a candidats Jaume d'Urgell i Lluís d'Anjou, duc de Calàbria. Els aragonesos, després de diverses lluites internes, van proposar el trastàmara Ferran d'Antequera. Aleshores, el papa, que recolzava Ferran, va aconseguir aprovar el projecte de nomenar nou compromissaris, tres de cada un dels regnes de la Corona d'Aragó (Mallorca en va quedar al marge), que, reunits a Casp, examinarien els drets dels candidats al tron i elegirien el nou sobirà. En el moment de la votació, els representants dels catalans es van mostrar indecisos, mentre que aragonesos i valencians, més vinculats al comerç de la llana i a altres interessos econòmics castellans, van optar per Ferran. Així doncs, el Compromís de Casp va portar a l'elecció d'un nou rei en la persona de Ferran d'Antequera, amb el qual es va introduir la dinastia castellana dels Trastàmara a la corona catalanoaragonesa. El caràcter de monarquia pactada de la corona catalanoaragonesa va obligar el nou monarca a acceptar les peticions dels estaments a la Cort de Barcelona: la redacció en català dels Usatges, Constitucions i Capítols de Cort de Catalunya, l'aprovació de regulacions repressives contra la pagesia, o la conversió de la Diputació del General en institució política. El fill de Ferran, Alfons IV el Magnànim, va mantenir discrepàncies amb les corts de Catalunya i va residir una gran part del seu regnat al regne de Nàpols, que havia conquerit.