La conquesta de València En temps de Jaume I, la noblesa aragonesa i el bisbe de Tortosa van pressionar perquè el rei ataqués el port de Peníscola, però aquesta empresa va fracassar. El rei es va veure forçat a concedir privilegis a la noblesa aragonesa i a repartir-se zones d'influència amb els dominis musulmans. Poc més tard, Jaume I va planificar a Alcanyís, amb nobles aragonesos, la conquesta. Un d'aquests nobles, tanmateix, s'avançà a conquerir Morella. Això va fer témer a Jaume I la pèrdua del control sobre la noblesa aragonesa i el decidí a emprendre la conquesta. Havent aconseguit Jaume I del papa butlla de croada, els exèrcits catalanoaragonesos van prendre València l'any 1238. Amb posterioritat, els catalanoaragonesos van pactar amb els castellans la delimitació de la frontera entre els regnes de València i el de Múrcia i, ja a començaments del segle XIV, els acords d'Elx van fixar la frontera sud del regne de València. Després de la conquesta, València va mantenir una presència important de població musulmana. En canvi, el nombre de repobladors cristians, d'origen aragonès i català, va ser molt limitat. Les terres conquerides es van repartir entre els que havien participat en la conquesta: eclesiàstics, noblesa catalanoaragonesa, ordes militar del Temple i de l'Hospital, guerrers de ciutats de la Corona, i alguns navarresos, castellans i occitans. La manca de pobladors cristians va conduir al fet que, després de les concessions inicials, es fessin dos tipus de repartiment. A la costa i a les hortes properes als nuclis urbans, on es va concentrar la població catalana, va predominar un repartiment basat en la plena propietat o en la concessió al repoblador de l'ús de la terra a canvi d'un cens i d'altres prestacions (emfiteusi). En canvi, a l'interior del país, va ser habitual un repartiment de tipus feudal, dominat per senyors aragonesos, sobre grans extensions poblades per musulmans autòctons. Les revoltes de la població musulmana localitzada al sud del Xúquer van culminar amb la seva expulsió.