La indústria i els gremis Al segle XIII, les indústries catalanes més importants eren les de la metal·lúrgia i el ferro. La indústria metal·lúrgica estava localitzada principalment al Pirineu i es dedicava, sobretot, a la fabricació d'armes, que després s'exportaven. Una mica més endavant es va començar a desenvolupar la indústria tèxtil, els nuclis principals de la qual van ser Barcelona, Perpinyà, Lleida, Girona, Vic i Tortosa. La conquesta de Sicília per Pere el Gran cap al final del segle XIII va donar un impuls decisiu a la indústria del teixit catalana. La conquesta va comportar que deixessin d'arribar a Catalunya els teixits i draps francesos i flamencs que els mercaders catalans comercialitzaven amb el nord d'Àfrica. Aleshores, els catalans, amb el suport de les institucions, van reaccionar establint a Catalunya una artesania de draps que aviat va agafar volada. El primers nuclis de la draperia catalana es van establir a Perpinyà i Barcelona, i també a Banyoles i Girona. Aviat la draperia es va convertir en la principal activitat artesanal de la Catalunya interior. El paper més destacat el va jugar Barcelona, que va esdevenir el principal mercat i també centre distribuïdor de moneda. Així mateix, Barcelona es va convertir en el principal port des d'on s'exportaven els draps cap a Sardenya, Sicília i el nord d'Àfrica. Alhora, amb el desenvolupament de la draperia, es van difondre per tot el territori català filadors, teixidors, paraires i tintorers. També es van desenvolupar altres oficis, que s'establien en carrers determinats de les ciutats. Aquests treballadors artesanals es van organitzar molt aviat en gremis. Els gremis vigilaven la producció i els preus de mercat i procuraven evitar la competència. Els associats als gremis es dividien en tres categories: els mestres artesans o menestrals, que eren els amos del taller, de la marca i de les eines; els oficials o fadrins, que havien superat l'aprenentatge però no s'havien pogut establir pel seu compte, i, finalment, els aprenents, que aprenien l'ofici durant un període que oscil·lava entre 3 i 6 anys i sense sou a casa del mestre on vivien. Dins de cada gremi, els prohoms o cònsols supervisaven el funcionament i distribuïen les primeres matèries, controlaven l'acabat de la feina i examinaven els aspirants a mestre. Les regulacions dels teixidors de començaments del segle XIV van establir totes les normes de treball de l'ofici.