La violència contra els jueus A l'edat mitjana, els tres principals grups socials marginats a Catalunya van ser el dels esclaus, el dels mudèjars i el dels jueus. Els esclaus, en general, eren captius, sobretot musulmans, encara que també n'hi havia de turcs, eslaus i negres. Els mudèjars eren els musulmans que es van quedar a Catalunya un cop conquerits pels comtes els territoris en mans musulmanes. Les comunitats mudèjars, sotmeses a un tracte jurídic diferenciat, es trobaven sobretot a València, Aragó i Mallorca. Però, d'aquestes tres minories marginades, la que va ser més nombrosa a Catalunya va ser la dels jueus. Catalunya rebia jueus des de finals del segle XII, però va ser després de la conquesta de Mallorca i València quan la immigració jueva va ser més destacada. El rei Jaume I va oferir protecció als jueus que s'establissin a Mallorca, València i a Catalunya. A molts llocs de Catalunya, com a Perpinyà, Barcelona o Girona, es van crear calls i a Vic es va aixecar una sinagoga. També van sorgir comunitats jueves a Tortosa i Lleida. Les principals activitats dels jueus de la corona catalanoaragonesa eren la de comerciants prestadors i la de funcionaris reials. El rei Jaume II va concedir llicències als nobles perquè acollissin famílies jueves en els seus dominis. Al segle XIV també van arribar a Catalunya jueus procedents de França i Provença. La primera meitat del segle XIV va ser el moment de màxima expansió dels jueus a Catalunya i hi ha testimonis de comunitats jueves a centenars de poblacions. Tanmateix, la crisi econòmica de mitjan segle XIV va comportar un increment de les restriccions i prohibicions. A partir de la pesta de 1348, els jueus van començar a concentrar-se als calls de les ciutats sota protecció reial. A finals de segle, la majoria dels calls de Catalunya van ser destruïts i els jueus van ser obligats a batejar-se. Va ser aleshores quan va aparèixer el fenomen del convers. A començaments del segle XV, a Catalunya només quedava una quarta part dels jueus que hi havia abans de les pesta. Molts havien emigrat. A finals de segle, la implantació de la Inquisició va provocar la fugida de molts conversos i d'altres van ser eliminats. Pocs anys més tard, el decret d'expulsió de Ferran el Catòlic va significar la desaparició definitiva dels jueus també del territori català.