El desenvolupament dels municipis Des del segle XII, les ciutats s'havien convertit en els centres on nobles, Església i pagesos portaven els seus guanys i els feien créixer. A més, la ciutat oferia serveis que també es van fer necessaris per a la gent del camp. L'atracció dels privilegis urbans va fer que cada vegada més pagesos marxessin cap a la ciutat. Aviat el municipi va exercir de capital de tota una regió al seu voltant. Coincidint amb el desenvolupament de l'artesania i el comerç, van adquirir cada vegada més força els burgesos, els homes lliures que vivien a la ciutat protegits pels privilegis reials. L'èxit econòmic va permetre als burgesos pressionar i obtenir dels senyors cada vegada més privilegis, que els garantien governar autònomament a les localitats i, també, avantatges fiscals i jurídics. A la ciutat de Barcelona i a altres ciutats de Catalunya, la burgesia es va agrupar formant diferents grups o mans. La mà major reunia els ciutadans honrats o prohoms, que obtenien la seva riquesa de la banca, el comerç d'ultramar o la possessió de naus i ocupaven càrrecs importants al govern municipal. La mà mitjana era constituïda per mercaders, artistes i artesans, que tenien poca representació a les institucions de poder de la ciutat. La mà menor era la dels menestrals. Aquesta mà era la més nombrosa i va experimentar un gran desenvolupament durant el segle XIII, tot i la seva escassa força al govern municipal. Per sota de les mans hi havia el poble menut, amb una vida molt miserable. Els documents mostren que des de mitjan segle XIII hi va haver lluites entre els diferents grups que s'havien constituït a la ciutat. Amb el temps, els funcionaris reials van perdre cada vegada més funcions. El funcionament i l'administració de la ciutat van passar a mans dels consellers i del Consell de Cent. Barcelona va iniciar aleshores una gran expansió. La ciutat es va configurar com a centre de poder i capital econòmica del territori. Lleida i Girona van ser, després de Barcelona i Perpinyà, les principals ciutats catalanes. Si bé Lleida a partir del segle XIV va caure en una llarga crisi, Girona va reforçar la seva influència.