Els cātars i la desfeta de Muret Els cātars o albigesos eren els integrants d'una heretgia partidāria del retorn a les essčncies primitives del cristianisme. Aquest moviment es va expandir des del nord d'Itālia i per la Provenįa fins a Occitānia. A comenįaments del segle XIII, el consentiment massa benčvol de les autoritats occitanes impulsā el papa Innocenci III a predicar una croada contra els cātars, a la qual s'adherí el rei de Franįa. Els croats, comandats per Simķ de Montfort, van conquerir violentament les ciutats de Besiers i Carcassona. Els comtes occitans van buscar una soluciķ pacífica, perō els concilis eclesiāstics van establir unes condicions tan dures que es van decidir a reclamar ajut al comte rei Pere el Catōlic, de qui eren vassalls. Pere, que estava casat amb Maria de Montpeller, va optar per intervenir-hi militarment i va assetjar Simķ de Montfort al castell de Muret, prop de Tolosa, l'octubre de 1213. El rei Pere va morir en la batalla i la derrota va significar la fi de la influčncia del llinatge de Barcelona a les terres d'Occitānia. En endavant, els comtes reis catalanoaragonesos dirigirien la seva expansiķ cap a la Mediterrānia. A Occitānia, durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els cātars van patir una dura persecuciķ, duta a terme per la inquisiciķ i dirigida pels monjos dominicans. Els darrers nuclis de cātars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerdā, Prades o Morella es van convertir en centres de cātars occitans. A Morella hi va viure un dels darrers cātars coneguts, Guilhem Belibasta.