L'arribada de fenicis i grecs Les primeres fonts escrites de què disposem per conèixer el passat de les actuals terres catalanes són del temps que fenicis i grecs van arribar a la península Ibèrica. Uns i altres procedien de la Mediterrània oriental i els hem d'agrair, tant la introducció de la producció i comercialització del vi i l'oli, com la ceràmica feta amb torn. Al segle VIII aC, els fenicis ja s'havien establert a diverses localitats del sud de la península Ibèrica. A partir del segle següent, les colònies fenícies van anar passant a mans de Cartago, una poderosa ciutat d'origen fenici situada al nord de l'Àfrica. Els cartaginesos, que volien controlar l'accés dels grecs al sud de la península, es van dirigir aleshores cap al nord-est. A Ibusim (Eivissa), van fundar una important colònia i a la costa peninsular van establir algunes factories com la d'Alovesta, a la vall de l'Ebre. Els grecs van arribar a la península Ibèrica poc després dels fenicis. Tot i això, el comerç regular dels grecs a la península no es va desenvolupar fins al segle VI aC i va estar representat pels foceus, fundadors de Massàlia (Marsella). A la costa de l'actual Catalunya, la colònia més destacada va ser la d'Emporion (Empúries). El primer establiment emporità es va situar sobre un petit illot a la badia de Roses, però el seu creixement va obligar a traslladar-lo a terra ferma. Allí, la colònia grega va mantenir relacions comercials amb els indígenes. A pocs quilòmetres d'Emporion, es va fundar Rhode (Roses). Els emporitans van desenvolupar l'agricultura i el comerç. Tant a Emporion com a Rhode es va encunyar moneda de plata. També destaca la fabricació d'una ceràmica pròpia, que va aconseguir una difusió important.