Informació per al consumidor: les músiques i, sobretot, les lletres poden ser surrealistes. Hi trobarà informatius impossibles però molt més divertits i moments musicals amb molt de piano.
Sentirem "Comme ci comme ca" ben relaxats però, atents, perquè de sobte un abisme pot aparèixer i podríem perdre la consciència enmig de la Rambla.
Viatgem de Jerez de la Frontera fins a la ciutat més confusa. Pere Ballarí sempre s'ha posat a repartir. Reparteix unes verduretes que ajuden a dormir.
El venedor d'amor porta joies fines. La noia que vols, la noia que tries. No té cap paper la noia? No fotem!
A "Vilatrona del Rampell" hi van entrar uns insurrectes i avui ho expliquem. Un poble que sap que una de les coses més importants és descansar una mica al sol.
Aquesta nit sortim amb la Faustina. Anirem amb ella a ballar baió. Mossa, si a la compra vas, i vols que jo t'estimi. Mossa, si a la compra vas, has de ballar amb mi aquesta tarda a la prada.
Les espigues al camp claregen una vegada i quan arriba l'hivern tornen a reverdir. Però en el fons, i com cantaven els Talking Heads, qui és?
Els ulls sense blanc, (tots) hem obert la porta, els carrers tancats, (tots) hem obert la porta, el vell esperit del mal, (tots) hem obert la porta, perquè corri la sang, (tots) hem obert la porta.
En Capri se'l sent que diu: "Primera embolicada, m'he casat. Segona, ja formo part del conjunt." Rasca el gos, rasca la vella, rasca el mascle, la femella, rasca el que va curt d'armilla, rasca el noi de la patilla.
Tanta gent i tant trasbalsada. La seva sola presència malbaratava incandescència. Ja ho deia l'Angelillo: no vull veure'm pres i és que soc un pobre presidiari. I per cert, existeixen els flams de crema d'orujo?
Enganxem-nos al ritme de Carmen Amaya, que té una bèstia a dins seu que lluita per sortir i sentim un munt de noms traduïts per no se sap ben bé què.
Mai confiïs a la teva oïda esquerra el que va sentir la dreta i pregunta't on va un home quan fot el camp. I ballem a ritme de tango tota la nostra vida!
Ho diu l'Orquestra Plateria: "Sense pensar-ho et vaig donar la meva vida sencera", i pensarem en la nostra alegria de viure.
Maria Arnal hi és. És una sort perquè la mescla aquí és molt eclèctica. Hi ha esclaus moderns i fins i tot la Concha Piquer.
Criticant, criticant. Vivim criticant i qui no critica no viu. Perquè el fet de criticar és lliure. No hi ha mentida sense veritat, ni secrets ben guardats. Ni ningú a la humanitat que no sigui criticat.
Bob Dylan és en aquesta galàxia, però, qui és qui? No patiu, en el fons i encara que no ho sembli, hi ha perles a milers.
La granota estava asseguda cantant sota l'aigua, va venir la mosca i la va fer callar. Pobra, la sogra, que no s'ho esperava.