Etapes de "Veus ofegades"

...A l'hora del caos...

Febrer del 1939. El programa arrenca amb el gran èxode. Primer surten els nens i les dones, i després, el que queda de l'Exèrcit republicà. El primer destí són els camps de concentració, les platges. Les dones són enviades al sud de França.

...A l'hora de l'angoixa...

Són les cartes escrites per les famílies dels refugiats, sobretot mares i dones. Cap va arribar al destinatari perquè el prefecte del departament francès de Marsella les va interceptar.

...A l'hora d'una nova guerra...

Molts dels refugiats surten dels camps i constitueixen la mà d'obra barata per a tot l'esforç de guerra que ha de fer França. Els republicans espanyols traballen al camp, en fortificacions, fent infraestructures o treballs de defensa i van al front. Escriuen a la Layetana Office de París, on han sabut que hi ha una oficina de la Generalitat. Ho fan per demanar ajuda.

...A l'hora de l'ocupació...

1940. Els alemanys entren a París. França està dividida entre el règim de Vichy i el territori ocupat pels alemanys. En el règim de Vichy, els espanyols són agrupats en els "grups de treballadors estrangers" i serviran de mà d'obra barata. En la zona ocupada seran enrolats per fer fortificacions. Són les obres "Todt", anomenades així pel general Todt. Però Alemanya també necessita mà d'obra i la demana al règim de Vichy. Instaura el Servei de Treball Obligatori, consistent a enviar francesos a Alemanya, i els primers que hi són enviats són els espanyols. Altres intenten escapar-se i sobreviuen com poden a França. El seu destí no és gaire millor que el dels seus companys.

...A l'hora de l'esperança...

1994. Desembarcament dels aliats. Etapa de la resistència i els maquis. Molts republicans han canviat el pic i la pala per la metralleta.
1945. Atorgament de l'estatut de refugiat polític a França.

...A l'hora de la memòria...

Acaba l'itinerari i, finalment, el programa mostra que, passats els anys, els refugiats que han tornat a Catalunya encara han d'escriure més cartes. Ara, el destinatari és l'administració i li demanen les indemnitzacions pel seu pas pels camps de concentració.