Leica: Models I i II

La càmera Leica va ser la primera càmera de 35mm portàtil, i una revolució dins del món de la fotografia.

Els primers prototips els va desenvolupar Oskar Barnack el 1913 amb la idea de dissenyar una càmera compacta per a fotografia de paisatge que funcionés amb pel·lícula de 35mm. Barnark va dissenyar un negatiu de 24x36mm, en lloc del 18x24mm utilitzat per les càmeres de cine, i d'aquesta manera va crear un dels formats més utilitzats en la història de la fotografia.
Després de molts prototips, el 1923 Barnack va convèncer el seu cap, Ernst Leitz II, per fer una sèrie de 31 prototips, i dos anys més tard, la Leica I (Lei-tz ca-mera) es va presentar amb gran èxit a la Fira Primaveral de Leipzig. La càmera venia amb un objectiu Elmar 50mm f/3.5 dissenyat pel matemàtic i físic Max Berek, i la seva practicitat i i la seva qualitat òptica la van convertir en l'estàndard per al disseny d'objectius.



La nova càmera va ser un èxit de vendes, i van confirmar la idoneïtat d'un sistema fotogràfic centralitzat en una càmera compacta. Barnack va continuar al capdavant del disseny de millores i va introduir la possibilitat de muntar objectius de diferent distància focal mitjançant una muntura enroscada al cos de la càmera. En col·laboració amb el Dr. Bereck, durant els següents anys es van presentar nous objectius, d'una lluminositat i nitidesa molt superiors als utilitzats fins llavors.

L'atracció incontenible pel format 35mm es va confirmar el 1932, quan es va posar a la venda la càmera Leica II amb objectius intercanviables, i la fàbrica alemanya Perutz va comercialitzar els primers rotlles de pel·lícula de 35mm precarregats. Dos anys més tard, Kodak, Pathé i Agfa presentarien els seus propis "rotlles Leica", i ben aviat van ampliar l'oferta amb diferents qualitats de gra i sensibilitat. En altres paraules, a la facilitat d'ús i mida de la Leica se li va sumar la practicitat dels rotlles de pel·lícula; el fotògraf ja no depenia de la cambra fosca per poder treballar. Una autèntica revolució fotogràfica, equiparable en el seu dia a l'aparició de la fotografia digital, i eina essencial per a grans fotògrafs com Jacques Henry Lartigue, Cartier-Bresson o Sebastiao Salgado, i a Catalunya, Agustí Centelles i Francesc Català-Roca, admiradors confessos de la petita càmera alemanya.