La càmera estereoscòpica
Aquest tipus de càmera és capaç de capturar fotografies en tres dimensions, i es basa en el principi de la visió estereoscòpica o binocular que tenim els éssers humans. Quan mirem, els nostres dos ulls produeixen dues imatges, que el cervell percep i integra com una imatge única i tridimensional.Euclides, Leonardo da Vinci o Kepler són alguns dels que van observar aquest fenomen, però és durant el segle XIX quan es van començar a crear càmeres i visors que permetien realitzar i reproduir mecànicament els volums i relleus de les fotografies.
El 1838, el físic escocès Charles Wheatstone va ser el primer a crear el primer estereoscopi, un aparell que permetia veure figures geomètriques en relleu, i anys més tard, amb el desenvolupament de les primeres càmeres fotogràfiques, Sir David Brewster va dissenyar una càmera estereoscòpica i un visor per poder veure la imatge resultant. A partir de llavors, el seu ús es va popularitzar i es van crear extenses col·leccions amb imatges de tot el món. Després d'unes dècades on la càmera estereoscòpica va caure en desús, excepte per a alguns fotògrafs amants del format, a la dècada dels 40 l'interès per aquestes càmeres va ressorgir i ha continuat fins a l'actualitat, amb models mítics com la Verascope f40 (pel·lícula de 135 mm), la Sputnik ( pel·lícula de 120 mm) o la japonesa Loreo (135 mm).
Famosos fotògrafs que han usat la càmera estereoscòpica són, entre d'altres, Jacques Henry Lartigue, William England o Jean Laurent.
