Emili Godes

Emili Godes (Barcelona, 1985-1970) és un dels fotògrafs catalans més importants de l'època de les avantguardes artístiques de la primera meitat del segle XX. Va començar treballant a la casa de fotografia Riba, de Barcelona. Als anys 20 va documentar fotogràficament la transformació de la muntanya de Montjuïc per a l'Exposició Universal de 1929. Però la seva obra més coneguda són les fotografies de plantes i insectes que va fer al voltant dels anys 30. Aquestes fotos el converteixen en un dels principals representants de la Nova Objectivitat, un corrent fotogràfic que s'implanta a Europa en aquell moment. Enfront de la idea artística dels fotògrafs pictorialistes, que defensaven que la fotografia per convertir-se en art s'havia d'apropar a la pintura, la Nova Objectivitat va defensar que la fotografia havia de renovar el seu compromís amb la realitat i aproximar-s'hi buscant la màxima definició i detall possibles.
Després de la Guerra Civil, Emili Godes es va dedicar principalment al cinema, i la seva obra anterior va quedar en un cert oblit. Fins que el 1996 el Centre d'Art Santa Mònica li va dedicar una exposició (podeu consultar-ne el catàleg: Emili Godes, fotògraf de la nova objectivitat. Barcelona: ACTAR, Generalitat de Catalunya, 1996). Avui, part de la seva obra es guarda al Museu Nacional d'Art de Catalunya i a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya.