Els penyistes barcelonins del Girona: "És un club on tot és més familiar"

El juny del 2013, a Almeria, el Girona va perdre la seva primera possibilitat de pujar a Primera Divisió, amb Rubi a la banqueta. De les llàgrimes d'aquella derrota, però, en va germinar el sentiment gironista d'un noi del Poblenou barceloní que aleshores només tenia deu anys. Ara, Guillem March és el president de la Penya Orgull Gironí de Barcelona, la primera agrupació de seguidors blanc-i-vermells a la capital catalana. Ell en va liderar, a través de les xarxes socials, el procés de creació.

"No sé què em dona el Girona, va ser un amor a primera vista... Seguíem una mica el Barça, però perquè era l'època bona. Però he acabat estimant molt el Girona, em dona el fet diferencial de seguir un equip que havia començat des de baix, sent molt humil... amb uns valors que potser en aquell moment no veia representats en el Barça." 

És un fet comú d'uns quants integrants de la penya que van ser els seus fills els que els van arrossegar cap al Girona, o van esdevenir gironistes sent molt joves, i més o menys en el mateix lapse de temps; d'Almeria a l'ascens passant pel "dia del Lugo".

"Estiuegem a Girona i tinc un fill que és un apassionat del futbol i va començar a anar a Montilivi, quan encara eren a Segona. Tenia uns nou o deu anys i hi anava amb amics. Els amics van deixar d'anar-hi i ell em va demanar que l'acompanyés... i fins avui. El que m'agrada més d'anar a Montilivi és l'ambient, que és molt més familiar i més proper", Evelyn Serrano, tresorera de la penya.

"A casa sempre havíem estat futbolers, però el meu fill, quan tenia vuit o nou anys, es va aficionar al Girona l'any de l'ascens. En contraposició a altres clubs, em deia 'Mira com s'esforcen, com treballen, aquest equip m'agrada molt, papa'. Comences a seguir-los, veus que juguen bé i que transmeten una sèrie de valors que ens estava costant més veure en el futbol. T'hi vas enganxant i aquí som. I el fet d'esperar al pàrquing de Montilivi i que els jugadors s'apropin, siguin agradables i amables i es facin fotos amb tu... això és mitja vida", Juli Fernández, secretari de la penya.

La junta directiva de la Penya Orgull Gironí de Barcelona la integren set membres, però el grup compta ja amb una quarantena de parroquians. No se'ls pot considerar encara "socis" fins que la Generalitat no hagi aprovat oficialment la sol·licitud de registre com a associació, però tota la paperassa ja està tramesa i només manca aquest "sí" administratiu. Hi ha algun gironí "expatriat", com en Daniel Rimbau, que presumeix del carnet de soci número 94, però s'hi han inscrit aficionats d'arreu de les comarques de Barcelona. El local social de la penya és un restaurant, el Kat May, del barri de la Sagrada Família, un emblema barceloní que figura al seu escut. Allà hi van fer la primera trobada, per seguir per televisió el Las Palmas-Girona... i acabar de redactar els estatuts.

📋 Ahir va tenir lloc la nostra primera trobada com a penya per veure el Las Palmas-@GironaFC.

🫂 Vam dinar plegats en bona companyia i vam gaudir del bon ambient i de la victòria! ❤️🤍

🔜 Serà la primera de moltes. Estigueu atents a les nostres xarxes socials. Aviat, novetats! pic.twitter.com/kCgUOtqqOe

— Penya Orgull Gironí de Barcelona (@OrgullGironiBCN) April 28, 2024

Ara ja es preparen per veure partits de Champions, però tot i ser majoritàriament barcelonins, ho tenen molt clar.

"Pensant en el Girona, ha de ser a Montilivi. Individualment, clar que estaria bé tenir un partit a Barcelona, fos a Cornellà o a Montjuïc, perquè tindríem moltes més facilitats per anar-hi. Però s'ha de jugar a Girona, sens dubte", Guillem March, president de la Penya Orgull Gironí de Barcelona.