Autor del text: Javier Daulte
Director d'escena: Javier Daulte
Intèrprets: Luciano Cáceres, Soledad Cagnoni, Julián Calviño, Gloria Carrá, Eugenio Giménez, Gonzalo Kunka, Lucrecia Oviedo, Belén Parrilla, Marcelo Pozzi, Ezequiel Rodríguez, Natalia Salmoral
Des de les Rambles el títol d'un bolero famós ens atreu i ens porta al Teatre Principal. Bésame Mucho és l'últim èxit del director argentí Javier Daulte, que s'ha instal·lat a la cartellera catalana un any després de la seva estrena a Buenos Aires. Ve avalat per diversos premis, a més dels elogis del recent Festival de Sitges, i ens porta a un insòlit i desconegut escenari.
Entrem en una petitíssima oficina amb 10 policies, tots en plena feina, immersos en converses impossibles de seguir, diàlegs ràpids, que se solapen, un tipus de teatre que ja ha donat nom a un estil propi d'aquest director. A Bésame mucho hi ha policies amb bones intencions, per capgirar el tòpic, però que s'encallen en procediments inútils, en simulacres i reconstruccions, com a mínim, molt personals.
Darrera l'anècdota, la pregunta: existeix la veritat, o només hi ha visions particulars de la realitat?
Daulte arriba amb una companyia molt jove i extensa, però absolutament solvent i que ell coneix molt bé. La complicitat entre ells permet que s'assagi sobre la marxa cada escena, mentre s'escriu l'obra.
L'espectador, seu al voltant de l'acció, a prop. És molt partícep del detall, però no del tot. Només pot tenir una visió parcial. Així és com Daulte fa que el públic entri en el joc de preguntar-se quin punt de vista ha de prendre, quin és el més correcte.
Un espectacle que pot tenir moltes lectures i reserva sorpreses. Per descobrir-les, Bésame Mucho, al Principal.
|
