Capítol 2: Les profunditats

El capítol comença amb la immersió d'un catxalot cap a les profunditats abisals on l'escenari és una cadena de muntanyes, i les condicions, una nit perpètua, una gran pressió i fred. Aquí s'hi troben les formes de vida més estranyes del planeta.

A uns mil metres hi ha peixos amb boques cavernoses i grotesques proveïdes de dents esmolades, que viuen a un quilòmetre de profunditat. La reproducció és sovint cruel a les profunditats: els petits mascles es fusionen amb les femelles i n'esdevenen tan sols un apèndix que conté esperma.

Més avall, a 4.000 m la luminescència és comuna a tots els habitants i la utilitzen per atreure les preses, des de crustacis i calamars transparents a pops amb aletes, meduses fosforescents o peixos platejats d'èpoques prehistòriques. I al fons del fons, tot tipus de criatures primitives s'arrosseguen pel fang.