La Família

Joan Punyet. Nét. Conseller Delegat 
                           Successió Miró.

Neix el maig del 1968. El 1995 es llicencia en Història de l'Art a la New York University. El 1996 assisteix a un curs introductori a les diverses tècniques de gravat amb Joan Barbarà, antic col·laborador de Joan Miró, a la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca. Abans havia realitzat pràctiques en el Museu d'Art Modern de Nova York (1991) i en el Museu Picasso de París (1994).

El 1997 comissaria l'exposició Alexander Calder per a la Fundació Miró de Barcelona (novembre 1997 - febrer 1998). Des del mateix any és membre de la Successió Miró, gestora dels drets d'autor de l'artista, que prepara els catàlegs raonats de pintura i escultura. Col·laborador de diverses exposicions de Miró a Suïssa, França, Mèxic, Suècia, Dinamarca, Japó i Alemanya. És patró de la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca, i de la Fundació Miró de Barcelona. Ha publicat llibres com "Miró: l'Atelier" (1996) o "El susurro de la intuición" (2000). Ha pronunciat conferències sobre Picasso, Miró i Mapplethorpe als Estats Units, França i Dinamarca.

Altres fragments d'entrevista:

L'autoritat de l'avi
Les Constel.lacions
Avantatges i desavantatges de ser nét de Miró
Les teles cremades i els marxants de Miró

Els Experts

Gardy Artigas. Escultor.

París, 1938. Fill de Josep Llorens i Artigas, el ceramista preferit per Miró i Picasso, creix envoltat d'artistes. Comença a treballar com a ajudant de Miró quan encara és adolescent. Viu a Espanya fins al 1958, data en la qual s'instal·la a París. Estudia a l'Escola del Louvre i més tard estableix el seu estudi a la mateixa ciutat, on treballa amb Braque i Chagall. Giacometti l'anima a dedicar-se a l'escultura, per la qual cosa posteriorment col·laborarà amb Joan Miró en tots els seus grans murals (Harvard University, UNESCO a París, aeroport de Barcelona, Kunsthaus de Zuric...) i en les últimes quinze escultures. Exposa a les Galeries Maeght de Barcelona, París i Zuric, a la Galeria Theo de Madrid, al Haak Museum de Ludwischafen, al Meadows Museum de Dallas, a l'Spanish Institute de Nova York, a la Spaïght Wodd Gallery de Madison, a la Palace Gallery de Tòquio i a la Fundació Llorens Artigas. Té nombroses obres públiques a llocs com França, Espanya, Estats Units, Alemanya i Anglaterra. És director de la Fundació Tallers Josep Llorens Artigas de Gallifa, que va ser creada el 1989 en memòria del seu pare i amb l'objectiu de proporcionar un lloc de creació per a artistes d'arreu del món.

Altres fragments d'entrevista:

El licor de farigola
L'atacaven per tots costats
La cal.ligrafia japonesa

Jacques Dupin. Biògraf.

Amic i col·laborador de Joan Miró des del 1956, és considerat el biògraf de l'artista. Jacques Dupin va secundar el pintor en els seus treballs com a gravador i litògraf, així com en la realització de catàlegs, àlbums i llibres il·lustrats. Ha organitzat nombroses exposicions dedicades a Miró i ha estat comissari de grans retrospectives a Zuric, Tòquio, Kyoto, Saint-Paul-de-Vence, Barcelona, Madrid, París, Lisboa, Milà i Nova York. Després d'haver fet el pròleg i editat tres volums del catàleg de gravats, actualment prepara el catàleg raonat de l'obra pictòrica. També ha publicat un llibre sobre Alberto Giacometti i textos sobre artistes contemporanis, aplegats sota el títol "L'espace, autrement dit" (L'espai, dit d'altra manera). Jacques Dupin ha treballat també en la poesia. El 1988 fou premiat amb el Gran Premi Nacional de Poesia pel govern francès.


Altres fragments d'entrevista: 

El Miró surrealista
Contacte amb la poesia
Relació amb els seus marxants
Mont-roig versus Palma
La dificultat d'estrenar el taller Sert l'any 56


Francesc Farreras. Exdirector de la Galeria 
                          Maeght de Barcelona.

Palma de Mallorca, 1920
Ha viscut la major part de la seva vida a Barcelona. Acabada la Guerra Civil ingressa a les joventuts de la Falange, en la qual ocupa diferents càrrecs polítics i culturals. Decebut, al cap d'uns quants anys evoluciona lentament cap a posicions democràtiques i d'esquerra, i el 1957 fou processat i empresonat, juntament amb altres companys, per les seves activitats contràries al règim. Obligat a exiliar-se, viu durant nou anys a París, on participa activament en diverses tasques d'oposició antifranquista. De retorn a Barcelona, es dedica a activitats artístiques i crea i dirigeix la galeria Maeght a Barcelona fins a la seva jubilació, l'any 1990.


Altres fragments d'entrevista:

Aimé Maeght, el marxant de Miró a Europa
La boxa
Anècdota del tovalló
Arran de la mort de Picasso
Tapissos

Pierrette Gargallo.

Neix a Barcelona el 23 de juny del 1922. Filla de l'escultor Pablo Gargallo i de la provençal Magali Tartanson. El 1924 la família se'n va a París. Deu anys després, el seu pare torna a Barcelona per fer una exposició i mor d'una pneumònia en una època en què no existien els antibiòtics. El 1937 entra a l'Escola d'Arts Decoratives. Un dels artistes amics de la família, Josep Llorens Artigas, li dóna classes de ceràmica. El 1939, davant la invasió nazi de França, mare i filla fugen de París. El destí és Ceret, on s'han refugiat molts artistes. Allà Pierrette comença a treballar amb Artigas i ven les seves primeres peces. L'any 1941 la mare de Pierrette, que no amaga el seu ressentiment contra l'exèrcit ocupant, és denunciada. Ella i la seva filla van a parar a un camp de concentració. Mesos després les treuen i vénen a viure amb la família del seu pare a Barcelona. El 1942 Pierrette fa la seva primera exposició a Barcelona i signa un contracte de cinc anys amb la galeria Argos. Il·lustra llibres, aprèn gravat, decora botigues i dibuixa pels diaris, fins que el 1947 tornen a París per recuperar casa seva i les escultures del seu pare, les quals l'estat francès havia protegit de l'ocupant. Moltes d'aquestes escultures apareixen als soterranis del Petit Palais de París. El 1947 aquesta descoberta dóna lloc a una gran exposició sobre Gargallo a París. Pierrette continua il·lustrant llibres i exposa les seves escultures. El 1950 es casa amb un jove metge català que estudiava a París. Amb ell tindrà tres fills. A partir de finals dels anys cinquanta es dedica a revitalitzar l'obra del seu pare. L'any 1985 inaugura un museu dedicat al seu pare a Saragossa. Actualment viu a París.

Eudald Guillamet. Conservador-restaurador.

 

Rosa Mª Malet. Directora de la Fundació Joan 
                            Miró, de Barcelona.


Llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat d'Història de l'Art, per la Universitat de Barcelona (juny de 1975). Inicia la seva activitat professional a la Fundació Joan Miró de Barcelona (desembre de 1975) i ocupa primer el càrrec d'ajudant de conservador i, posteriorment, el de conservadora (maig de 1976 - setembre de 1980). Com a tal, s'encarrega de la catalogació, registre i inventari de les obres donades per Joan Miró per a constituir els fons d'aquesta institució. Des de l'octubre del 1980 fins a l'actualitat ocupa el càrrec de directora de la Fundació Joan Miró. A més de dur a terme les tasques de gestió pròpies d'un centre d'aquestes característiques, n'assumeix la programació. Com a especialista en Joan Miró ha organitzat moltes exposicions com Joan Miró: 1893-1993 ¾commemorativa del centenari de Miró¾, Miró en escena (1994-1995) o Joan Miró. Equilibri i espai (1997) i ha publicat llibres com Joan Miró. Una biografia, editat l'any 1992.

Altres fragments d'entrevista:

La sèrie Barcelona i les Constel.lacions
Miró i Barcelona

 

Lluís Permanyer. Periodista.

És llicenciat en dret, tot i que no va pensar mai a exercir aquesta carrera. Anys més tard es llicencia en periodisme. Comença a col·laborar a la revista Destino, on dóna a conèixer el Qüestionari Proust, secció per la qual van passar els intel·lectuals i artistes més representatius del moment. Des del 1966 és redactor de La Vanguardia. Sota el títol "País" publica un article d'opinió diari sobre temes de cultura i art. El 1986 es converteix en cronista de Barcelona i posa especial atenció a la història, arquitectura, urbanisme i art de la Ciutat Comtal. El 1969 guanya el premi Luca de Tena i el 1987 guanya el premi Ciutat de Barcelona de periodisme. Els seus articles s'han publicat a França, Alemanya, Japó, Romania, Canadà i els Estats Units. Com a escriptor ha publicat més de trenta llibres sobre temes diversos. Alguns dels seus títols són: Els anys difícils de Miró; Llorens Artigas; Fenosa; Dalí; Clavé; Tàpies; Sagarra, vist pels seus íntims; Tàpies i la nova cultura; Miró, 90 anys; Barcelona, un paisatge modernista.

Altres fragments d'entrevista:

La masia i Hemingway
Sobre la fotografia que va fer Man Ray a Miró
El naixement de les Constel.lacions
"Mori el Merma"