La Família
Fill. Escriptor.
Barcelona,
1926. Estudia el batxillerat als escolapis del carrer Diputació.
El 1937 ha d'interrompre els estudis per culpa de la guerra. Es trasllada
amb la seva família a Plegamans. Acabada la guerra reprèn
el curs a Barcelona. El 1945 inicia la carrera de Dret a Barcelona, però
mai no sent la vocació d'exercir. Per ajudar en la difícil
situació econòmica familiar, combina els estudis amb la
feina de corrector per a l'editor Josep Janés i Olivé. El
1950 es converteix en treballador fix de la plantilla d'aquesta editorial,
on desenvolupa tasques de traductor. Apassionat per les lletres, combina
la seva feina de traductor amb la d'escriptor. La seva extensa producció
alterna narrativa i teatre i li ha permès guanyar més d'un
premi com el Ciutat de Barcelona (1954) amb l'obra Aquesta petita cosa,
o el Ramon Llull (1982) amb la novel·la Sala de miralls.
Al 1970 aprova els exàmens de traductor convocats per l'Organització
Mundial de la Salut i el 1973 accepta una feina de traductor a la seu
de l'organització a Ginebra. L'any 1986 es jubila i ell i la seva
família tornen a Plegamans.
Actualment s'ocupa de la Fundació Folch i Torres dedicada a en
Josep Maria i als seus germans i escriu els guions dels còmics
d'en Massagran.
Altres fragments de l'entrevista
Un home com tothom
Folch i Torres i l'Ateneu Barcelonès
Néixer en any de traspàs
El dia de Sant Josep
Feia pedagogia
Simpatitzava amb la gent abonyegada
Em quedo admirat
Nét. Metge.
Barcelona, 1937. Llicenciat en Medicina i Cirurgia, s'especialitza en Pediatria i Medicina d'Empresa. Vinculat a la política, és diputat del Parlament de Catalunya per Convergència i Unió entre 1984 i 1996. Durant la segona, tercera i quarta legislatura és vicepresident de la Comissió de Política Social i membre de la Comissió Permanent. Des de 1982 fins a 1996 és membre del Comitè Executiu de Convergència Democràtica de Catalunya. Director general de la Fundació Ramon Trias Fargas entre 1993 i 1998. Des de l'1 de setembre de 1999 és president i conseller delegat de l'empresa pública Parc Sanitari Pere Virgili. És casat, pare de 4 fills i avi de 7 néts.
Altres fragments
d'entrevista:
Nét. Dissenyador gràfic.
Barcelona,
1948. Realitza estudis a l'Escola d'Arts i Oficis de la Llotja i a l'Escola
de Belles Arts de Barcelona. Paral·lelament als seus estudis, treballa
a l'Estudi Pla Narbona.
Forma equip professional amb Jordi Canelles al 1968. A partir de 1976
s'estableix com a dissenyador independent amb equip propi. L'any 1983
funda l'empresa Quod, Diseño y Marketing, S.A. que actualment dirigeix.
Es cofundador de l'Agrupació de Comunicació Visual del FAD,
del Grup de Disseny per a la Col·lectivitat i de l'Associació
de Dissenyadors Professionals ADP. Professor de projectes del Departament
de Disseny Gràfic de l'Escola Massana de Barcelona des de 1980
fins al juny de 1987, ha impartit també cursos monogràfics
i conferencies sobre disseny i comunicació visual en diversos centres,
entre altres: Eina, Elisava, Fundació BCD/FAD, Centre d'Estudis
Olímpics de la UAB, Consell Noruec de Disseny, Universitat d'Alborg
(Dinamarca), Copenhagen Bussiness School (Dinamarca). Actualment és
professor de la Universitat Pompeu Fabra en l'assignatura de projectes
de disseny d'identitat corporativa.
Destaquen en la seva obra els dissenys de senyalització del Metro
de Barcelona (1981-2001), els logotips dels Jocs Olímpica i Paralímpics
de Barcelona 92 (1987-1991), Televisió de Catalunya (1993), el
RACC (1997), Loto Catalunya (1998), Transports públics de Catalunya
(2000). I el disseny del packaging dels Conguitos Lacasa S.A.(1994)
o dels sucs de fruita "Granini para llevar" (2000).
Ha estat guanyador dels premis LAUS atorgats per ADG/FAD els anys 1970,
1975, 1982, 1991, 1993.
Altres fragments d'entrevista:
La figura de l'avi
Temes de bona fe
Il·lustracions d'en Junceda
Un artista
Néta. Administrativa.
Nascuda a Barcelona el 1940. Diplomada en Ajudant Tècnic Sanitari el 1962, ha treballat com a ATS a l'Hospital Clínic de Barcelona. El 1983 entra a treballar al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya on encara treballa. És casada i té cinc fills.
Altres fragments
d'entrevista:
Filla.
Altres fragments de l'entrevista:
Com serà la història de la setmana?
Anar al teatre amb el pare
Literatura que educava
Besnéta. Mestra de música.
Llibreter.
Dramaturg.
Barcelona,
1940. Llicenciat en Filologia Romànica, es dóna a conèixer
amb l'obra Una vella, coneguda olor (1963).
Des de 1975 col·labora regularment, primer amb TVE, després
amb TV3, i també amb diferents canals privats i autonòmics.
Ha creat series dramàtiques per a televisió com Vídua
però no gaire, Recordar, Perill de mort, Poble
Nou, Rosa, Nissaga de poder, Laberint d'ombres
i Mirall trencat entre altres.
Ha escrit quaranta-una obres de teatre, entre les quals destaquen Taller
de fantasia (1970), La Nau (1969), Supertot (1973),
Berenàveu a les fosques (1971), La desaparició
de Wendy (1973), Revolta de Bruixes (1975), El somni de
Bagdad (1975), El manuscrit d'Ali Bey (1984), Història
del virtuós cavaller Tirant lo Blanc (1987), Ai carai! (1988),
E.R. (1993), Fugaç (1992), Testament (1995),
El gos del tinent (1996), Això a un fill no se li fa
(2000) i Precisament avui (1997). Moltes d'aquestes obres han estat
editades i estrenades en euskera, portuguès, francès, alemany,
anglès, rus, hongarès, polonès i búlgar.
Ha escrit
el guió per al cinema de dues de les seves obres més famoses
E.R. convertida en Actrius (Ventura Pons,1997) i Amic/amat
(Ventura Pons,1999) una adaptació de Testament.
Al llarg dels anys ha obtingut uns disset premis i distincions per la
seva activitat teatral.
Altres fragments d'entrevista:
Web
de la vida i obra de Benet i Jornet (xtec)
Web
de l'Asociación de Autores de Teatro
Prof. Literatura catalana, UAB.
Historiador, UAB.
Barcelona
1927. Llicenciat en Lletres, s'ha especialitzat en la història
de la cultura i la comunicació. El 1967 entra a la Universitat
Autònoma de Catalunya, on avui encara treballa com a doctor, funcionari,
investigador i docent. Vinculat a editorials enciclopèdiques, ha
escrit per l'Enciclopèdia Catalana, la Gran Enciclopèdia
Larousse i l'Enciclopèdia Salvat. Ha escrit diversos llibres i
articles entre els quals destaquen Teoria dels egodocuments. La
literatura del jo i la història (1994) i Noticia, imatge,
simulacre. La recepció de la societat de comunicació
de masses a Catalunya, 1888-1939 (1997). També ha editat els
Escrits filosòfics (1983) de Denis Diderot.
Altres fragments d'entrevista:
La Unió Catalanista
La Tralla
Atac a la redacció del Cu-cut! i conseqüències
El Folch i Torres modern
Fenomen de masses
No és un polemista
Categoria literària?