Els residus de la mineria del Bages superen en volum els residus municipals de tot Catalunya.

Les mines de Súria i de Sallent produeixen cada dia 10 mil tones de residus que aboquen a cel obert formant els runams, muntanyes salines de centenars de metres d'altura. Aquesta pràctica ha estat denunciada per la fiscalia de Medi Ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com un possible delicte continuat contra els recursos naturals i el medi ambient. Al mes de desembre de l'any passat, va demanar al jutjat de Manresa que aturés els abocaments i clausurés els abocadors. I va imputar directius de les empreses explotadores entre els anys 1997 i 2002.

Xavier Oliver, portaveu plataforma Montsalat:
"Fins als anys 60 tots els residus es tornaven a l'interior de la mina. A partir de l'any 60 es comencen a dipositar a la superfície, però és un runam petit que hi ha al barri que en diem de la Butxosa. Aquest, en concret, el runam d'El Cogulló va començar als anys 80. Tot el que veiem aquí al darrera és producte de 20 anys d'abocaments."

Aquest mur recull part de les aigües que afloren del runam del Cogolló. La vegetació del vertent Llobregat no sembla alterada. Però al vesant Cardener no hi ha col·lectors ni basses impermeabilitzades.

La salinitat ha penetrat als aqüífers. Els municipis dels voltants han renunciat a l'aigua dels pous i els ha calgut connectar-se a la xarxa d'Aigües Ter-Llobregat que subministra l'embassament de Sau.

A Santpedor, a tres quilòmetres del peu del runam, Narcís Sala té una explotació ramadera. La seva família fa 23 generacions que explota la finca.

Narcís Sala, pagès:
"Jo ja tinc per anys a venir i de per vida aigua salada. Salvo que les mines decidissin fer una captació i l'ajunten al col·lector que tenen de sals que va cap a mar i el connectessin allà, seria la solució per a tot. Però ara, de moment, com que això ho veig molt lluny, em toca aguantar d'aquí: pagar aigua potable del poble, que ens surt molt cara, i he hagut de fer instal·lacions i .... abans regàvem d'aquesta riera i ara ja no podem regar gens..."

Els processos industrials fa temps que compten amb un col·lector que recull les aigües i les aboca directament al mar. Però les filtracions dels runams salins del Bages salinitzen encara l'aigua del Llobregat.

Lleonard Matia, director del laboratori d'Aigües de Barcelona,S.A.:
"La salinitat del Llobregat no està al límit des del punt de vista de la seva potabilització ja que també es potabilitza l'aigua de mar i la salinitat de l'aigua de mar és molt més gran, moltíssim més gran que lo que és la salinitat de l'aigua del riu Llobregat. Per tant, tècnicament això no és així. L'aigua del riu Llobregat es pot tractar perfectament i oferir-la amb tota garantia sanitària i la millor qualitat possible."

Aigües de Barcelona investiga, amb tècniques d'osmosi inversa, com eliminar aquests residus salins que són l'origen del mal gust que sovint té l'aigua de la ciutat.

Un reportatge de Josep Maria Fernández i Alfons Casado