Compositor, director d'orquestra i un dels grans violoncel·listes del segle XX. Després de la Guerra Civil i de la II Guerra Mundial, va esdevenir un gran defensor de la pau, de la llibertat i de les minories oprimides.
Compositor, director d'orquestra i violoncel·lista, va estudiar amb el seu pare Carles a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, a Madrid, a Brussel·les i a París. Va poder estudiar en aquestes ciutats gràcies a la protecció de la reina Maria Cristina i del comte de Morphy, a qui l'havia recomanat Albéniz, després d'un concert del violoncel·lista en un cafè de Gràcia.
Pau Casals va aconseguir el primer èxit internacional a París l'any 1899 amb l'Orquestra Lamoureux. Al cap de dos anys va iniciar la primera gira als EUA i el 1905 va viatjar per primera vegada a Rússia. Va renovar la tècnica d'utilització del violoncel, deixant lliure la mobilitat del braç que du l'arquet. També es va dedicar intensament a la música de cambra, formant un trio amb Jacques Thibaut i Alfred Cortot, que va durar 25 anys. A més a més, va engegar les fundacions de l'Orquestra Pau Casals (1920-39), que va donar un gran impuls a la vida simfònica catalana. Al mateix temps, va crear l'Associació Obrera de Concerts (1926-39).
Va ser un home compromès i va voler estendre el coneixement de la música a les classes populars, fundant, en aquesta línia, l'associació Obrera de Concerts. Acabada la Segona Guerra Mundial es va recloure a Prada de Conflent i es va negar a actuar indignat pel reconeixement del règim de Franco pels aliats, fins que, gràcies a la iniciativa d'uns amics, es van fer els festivals de música de Prada de Conflent.
El 1955 se'n va anar a Puerto Rico amb la seva esposa Marta Montáñez, i tres anys més tard va fer el seu primer concert a l'ONU.
A principis dels anys seixanta va començar a estendre per tot el món l'oratori d' "El Pessebre", amb text de Joan Alavedra. A més a més, va tocar per a la reina Victòria i el president Kennedy. El 1963 va fer un discurs a les Nacions Unides reclamant el reconeixement de Catalunya com a nació, amb motiu de la celebració del 25è aniversari de la Declaració dels Drets de l'Home.
El 24 d'octubre de 1971 es va estrenar el seu himne a la Pau de l'ONU, després del qual se li va lliurar la Medalla de la Pau. L'any següent es va crear la Fundació Pau Casals, i el 1979 es van traslladar les seves despulles a Catalunya, que van ser enterrades al Vendrell.
Pau Casals Baldock, Robert Barcelona, Sàpiens Publicacions, 2005
La Vida de Pau Casals Bayà Ferreres, Ma Rosa Barcelona, Eumo Publicacions UB, 2004
Pau Casals, el català del segle Tartas, Joseph Barcelona, Parsifal, 1994
Petita història de Pau Casals Gumí, Albert Barcelona, Mediterrània, 1992
