MADAGASCAR
29.06.2002

L'illa de Madagascar és com un continent africà en miniatura. En molt menys territori que l'Àfrica es passa de la selva tropical al desert. A més, té una diversitat natural que no existeix enlloc més. El viatger d'aquest reportatge, Jordi Gallego, ha travessat Madagascar de punta a punta en bicicleta: mil dos-cents quilòmetres en un mes! Tota una experiència que va recollir amb la seva càmera i que ara ens explica.

Madagascar és una illa que no t'avorreix, perquè qualsevol lloc, qualsevol cantonada i qualsevol dia que passes allà tot canvia, tot és diferent. A qualsevol altre lloc que vagis segur que no trobares el que hi ha aquí, perquè la diversitat natural és molt gran.

Vam sortir del nord-est i la idea era travessar l'illa en diagonal fins al sud-oest, seguint la carretera principal que travessa l'illa. La part nord-est és bosc tropical, selva, amb un clima tropical i acostuma a fer bo.

El recorregut de la costa est, sobre el mapa i a casa, es veia molt factible perquè, pràcticament, hi havia una carretera marcada. La realitat és que només hi havia un petit senderó i que estava creuat per immensos rius molt amples. En el millor dels casos, que a vegades eren els pitjors perquè havies de fer una mica així... de patir, hi havien pontets. Pontets que passaves tu i la bicicleta i quan hi havia menys sort, doncs, passaves tu i la bicicleta al coll i com podies.

L'avantatge de la bicicleta és que surts d'on vols, pares on vols, veus el que vols, ara et canses, ara pares, ara no estàs cansat, ara engegues i vas fent. Una de les desavantatges que té anar en bicicleta és que tot el que has de portar, ho has de portar tu a sobre. Nosaltres portàvem una muda per quan no estaves pedalant i una muda per quan estaves pedalant. I, això sí, vol dir que has d'anar rentant molt sovint i portes farmaciola per si et pots trobar amb alguna cosa i el menjar del dia, la tenda, els sacs i res més.

Jo recordo que només vam dormir dos dies en tenda, la resta ho vam poder fer en hotels, i hotels de diferents condicions, però que a tots trobaves una dutxa. Potser no tenies aigua calenta, però tenies aigua freda, on poder fer un sopar i on l'endemà podies comprar coses per la resta del dia.

En la majoria dels casos són una gent molt hospitalària perquè a vegades fas 20 quilòmetres amb les persones al costat intentant entendre't, perquè no t'entens gaire. El primer que els sobta és que tu vagis en bicicleta i el primer que et pregunten és: "Tu no tens cotxe a casa teva?", i dius:"Sí, tinc cotxe". "Doncs com és que véns aquí en bicicleta? Jo, si tingués un cotxe, no aniria en bicicleta. Vaig en bicicleta perquè no tinc res més".

El que em va impactar més de Madagascar jo diria que són dues coses. Una és la barreja de gent, veure des de gent pràcticament asiàtica fins a gent africana. I és com un petit continent en miniatura, no? Passes des de la zona més tropical i selvàtica a la zona més desèrtica. A més, amb la bicicleta anaves veient mica en mica com cada dia anaven canviant les coses.