Bomber voluntari
30-08-2002

Avui els presentem un cuiner, Josep Vallossera, que des de fa sis anys, dedica el temps lliure a ser bomber voluntari. Pertany al parc de bombers voluntaris d'Arbúcies, a la Selva, que va ser el primer de Catalunya que es va constituir com a associació. Tots els bombers d'aquest parc tenen altres professions o aficions que, de vegades, els serveixen per fer tasques de bomber. Per exemple, en Josep també és submarinista i, cada any, ell i altres companys fan batejos de submarinisme als nens d'Arbúcies, a la piscina municipal. Però, a banda d'aquestes activitats més lúdiques, en Josep i els seus companys també fan les mateixes tasques que els bombers professionals: vigilància de boscos per prevenir incendis i intervenció en accidents i sinistres.

Josep Vall-llosera, bomber voluntari:
"La meva professió és cuiner. Jo vaig començar al món de la cuina de restauració, el que és hostaleria i el món aquest. Ara estic amb un tipus de cuina diferent al que estava fent fins ara, que és la cuina industrial, amb menjars precuinats i tot el que és la cuina industrial.
Vaig decidir fer-me bomber voluntari perquè a la meva vida personal disposava de moltes estones lliures que no sabia com matar-les, i buscava alguna cosa que m'emplenés, i llavors em van proposar -arrel dels incendis del 94, que vaig sortir amb els bombers voluntaris, jo encara no ho era, a apagar els incendis-... Hi havia una cosa que em feia molta il·lusió i vaig notar que m'emplenava molt."

Joan Tor, cap de bombers voluntaris d'Arbúcies:
"De la feina de bomber voluntari a la de funcionari és la mateixa, el que passa és que un hi està dedicat sempre, i els voluntaris ho fan esporàdicament."

Josep Vall-llosera:
"Si és un dia que entrem de guàrdia, el que fem és: arribem al parc d'Arbúcies i allà ens trobem amb la gent que estan en contracte a l'estiu, que són els forestals.
"Central, si reps el parc d'Arbúcies, sortim cap a Joanet."
I pugem cap al parc de Joanet, i quan som aquí estem esperant per si hi ha algun entrebanc, algun sinistre... i millor que passem el dia tranquils i aprofitem per parlar, per llegir i, a part, sortim tres cops al dia amb el camió, a les 12, a les 4, i a les 6, per fer una ruta.
Avui estem fent el que normalment es diu un bateig, que és una fase d'iniciació a la immersió, al que és el submarinisme en si. És per tenir un primer contacte a dins el medi de l'aigua, i les sensacions de respirar sota l'aigua.
Jo sóc submarinista professional. La diferència que hi ha entre l'esportiu i el professional és que el professional és per poder treballar sota l'aigua, sigui soldant o en rescats. Jo me'l vaig treure perquè m'agradava molt, i em va servir per poder exercir algun rescat dins del grup de rescat dels bombers."

Pau Massegosa:
"Avui, com a aspirant de bomber, estic ajudant a posar les bombones a la canalla perquè puguin fer el bateig de submarinisme."

Joan Tor:
"Hi ha els aspirants, que és una figura que va sortir fa dos anys, que els donen l'oportunitat de poder ser aspirants sense tenir el carnet de primera, sense tenir cap curs bàsic fet, per veure si els agrada."

Josep Vall-llosera:
"Ara, Ariadna, ens en anem cap avall. Tu, tranquil·la, respira per la boca i, si tens tos, estossega tranquil·lament i cap problema. D'acord? Estàs preparada? Em munto jo el meu regulador.
L'instint, ja per nervis, el primer que fan és estirar-se el regulador o voler sortir fora al carrer perquè no s'hi troben... Hi ha gent que no ho suporta i, en canvi, hi ha gent que ho porta molt bé. El contrast d'estar sota l'aigua respirant és el que els impressiona més."

Nen:
"Normalment sense aire ni res has de pujar continuant. Com que no tens que pujar, et sens com si estiguessis a la terra mateix, com si estiguessis volant. És una sensació molt difícil d'explicar."

Josep Vall-llosera:
"El millor d'aquesta feina és la part humana. Fins que el cos aguanti. Crec que hi estaré sempre."