Visita a les ruïnes d'Empúries
24-08-2002

Les ruïnes d'Empúries, a l'Alt Empordà, es poden recórrer a través d'una visita guiada amb uns actors que expliquen com vivien fa dos mil anys els primers colonitzadors d'aquesta terra. D'aquesta manera, la història i l'arqueologia s'aprenen d'una forma més amena i entenedora.

"Ego sum Caius Emilius, mea mulier Julia Domitia"

Aquesta explicació en llatí serà l'única que els guies actors de les ruïnes d'Empúries faran en aquest idioma. Després de la presentació, s'adaptaran a una llengua romànica, com ara el català, perquè els visitants d'Empúries puguin entendre alguna cosa del que hi va passar dos mil anys enrere. El matrimoni de Júlia i Caius s'utilitzarà com a fil conductor de la passejada.


Joaquim Monturiol, Museu Arqueologia Catalunya:
"Aquest món, a la gent no avesada a l'arqueologia els pot costar d'entendre. Si els acompanya un personatge que ho ha viscut de primera mà, fa que entenguin les ruïnes i, a partir d'aquí, imaginar-se com era la ciutat."

Caius Aemilius:
"Personatge que viu al s.I de la nostra era. Era un personatge important. S'ha volgut recuperar un avantpasat que surti als capvespres i expliqui el que ell feia."

Julia Domitia:
"La visita convencional és més seria. S'ha de saber més de cultura en general; en canvi, amb aquest tipus de visita saps més de la vida quotidiana, com vivien en aquell temps. És més dinàmica i és més divertida."

Caius Aemilius:
"Cap Norfe, on Orfeu feia dormir els navegants. Tot el Cap de Creus, totes les Alberes, el Mare Nostrum i davant nostre, la plana de l'Empordà."

Gràcies als dos actors, els visitants deixen volar la imaginació.

Caius Aemilius:
"Aquestes pedres despullades les van veient perquè nosaltres les veiem. Nosaltre vivim aquí i diem hola i adéu a qualsevol botiguer que passa i sabem cada pedra què és."

Les pedres no són les úniques que tenen un significat. També els arbres diuen alguna cosa.

"Un xiprer vol dir benvingut, dos vol dir et pots quedar, tres pensió completa i un camí de xipresos us podeu quedar eternament."

Amb uns glops de "mulsum", una beguda romana feta de vi i mel, a la terrassa s'acomiada la visita.

Carmen Marchante:
"Fa molts anys que vaig venir i no existia, i trobo que està molt bé, que guanya molt."

Lluís Garrido:
"Als nens els encanta, fins i tot m'han preguntat si aquest senyor tenia dos mil anys".