Prendre la fresca
18-08-2002

Antigament, treure la cadira al carrer per fer petar la xerrada era una cosa molt habitual. Però, actualment, és difícil trobar carrers, tant de pobles com de ciutats, prou tranquils com per poder fer-hi aquesta activitat. Ara bé, tot i que sembla impossible, encara hi ha carrers de grans ciutats on els veïns surten gairebé cada vespre a prendre la fresca i fer tertúlia.

Són les vuit tocades i al carrer Xipreret de l'Hospitalet de Llobregat alguns veïns surten a prendre la fresca. S'ha acabat la jornada laboral i ara toca descansar. S'asseuen i fan petar la xerrada.

Mentrestant, al barri del Poblenou de Barcelona, alguns veïns ja s'han reunit fa estona i
han començat la conversa.

Josep Comas:
"Tinc records molt entranyables de quan jo era nano, que la gent encara no tenia
televisió i a l'estiu els veïns baixaven una cadira, s'asseien al carrer, xerraven; la gent ara
parla poc i trobo que era una cosa per fomentar la convivència i el coneixement."

A l'Hospitalet hi ha cada cop més animació. S'hi han afegit els de la casa del costat i els
que passegen per allà també s'aturen per participar de la conversa.

"Hola, què tal, com va l'estiu? I tu, Joan, que estàs enfadat?"

Al Poblenou, la gent ja està engrescada. El costum de prendre la fresca i xerrar fa que, sense que se n'adonin, els veïns vagin creant llaços d'unió,

Josep:
"Ara, la gent, en una escala, pugen a l'ascensor, se saluden i ni es coneixen. Abans, els veïns es coneixien."

És hora de plegar i anar cap a casa, que s'ha de fer el sopar. Però hi ha qui prefereix sortir a prendre la fresca amb la panxa plena. Al carrer Xipreret de l'Hospitalet de Llobregat hi ha una tertúlia gairebé cada nit.

Paquita Grau:
"Avui fem el mateix que fem cada dia; sortim a prendre la fresca i si la Montse té un meló, perquè el seu marit en planta, traiem el meló; si jo dic d'anar a buscar un gelat, doncs hi anem. I si té síndria, síndria. I si estem de mal humor, no mengem res."

Montserrat Artigas:
"Anem a menjar-lo a fora, que tenim uns veïns, que està bastant fresquet, a veure com surt, que no surti un pepino en lloc d'un meló."

En aquest carrer, el costum de prendre la fresca ja fa anys que es manté. En ser una via sense cotxes i amb cases en lloc de pisos, les condicions són més favorables per fer la tertúlia.

"Aquest, què? És de la collita o de la plaça?"

Paquita Grau:
"Que consti que tots tenim pati per sortir, però no té l'al·licient de sortir aquí."

Montserrat Artigas:
"La veritat és que és un carrer on no passen cotxes i podem estar al mig del carrer."

Eulàlia Solanes:
"Ara, això també és veritat, que anys enrere xerraven molt fins a les quinientes i també emprenyaven."

Quan es fan les dotze, els veïns aixequen la parada i enfilen cadascun el camí cap a casa. Ja han arreglat el món i se'n van tranquils al llit. I demà serà un altre dia.