Escalada a l'Hospitalet de l'Infant
09-08-2002

Sempre que sentim a parlar d'escalada ho associem a un esport de risc que practica gent ben preparada. Però des de fa uns anys s'han popularitzat les vies ferrades, rutes de muntanya condicionades per facilitar l'ascensió. Algunes famílies aprofiten aquestes instal.lacions per passar un dia de muntanya una mica intrèpid. Una de les primeres vies ferrades de Catalunya és la que hi ha a la Serra de Mestral, molt a la vora de l'Hospitalet de l'Infant.

Aquest grup de pares ha animat els seus fills a fer una activitat no habitual a la seva edat: muntanyisme i escalada. En Pol, en Nil i en Xavier estan disposats a seguir les instruccions dels que avui són els seus monitors i enfilar-se pel Serrat dels Avencs, una zona molt rocosa de la Serra de Mestral. Després de rebre els consells bàsics de seguretat i les instruccions sobre el correcte ús del material, comença l'autèntica aventura.

Jesús Elena:
"Ahora vamos a empezar lo que es el inicio de la via ferrata, en el cual hay un tramo que no está con cables ni escala. Entonces hay una serie de mosquetones situados y vamos a hacer un encordamiento de tres. Voy a llevar a los tres pequeños, eh?
Subo yo de primero y desde arriba ya les voy yo asegurando y enclavando, para que no tengan ninguna dificultad técnica en subir. De todos modos, ayudarles por si vemos a alguien que se retiene."

Aquests itineraris de muntanya estan senyalitzats i molt ben equipats perquè hi puguin pujar nens de totes les edats, encara que hi ha trams com aquest, on s'han d'extremar les mesures de seguretat, i l'ajuda dels monitors es fa imprescindible.

Nil Castellví:
"He pujat un tros de la via ferrada que era molt difícil, i sort que no he tingut res, perquè els meus pares m'han ensenyat i, com que el meu pare és escalador i fa alpinisme, doncs m'ha ensenyat molt."

Núria Serra:
"Les vies ferrades és una de les tècniques que per anar tota la família són idònies. Perquè hi poden anar des del nen més petitonet fins al més gran, perquè dóna moltíssima seguretat. Els agrada molt i aprenen a estimar la natura i a apreciar aquest entorn tan bonic que tenen aquí al costat, que estem a la muntanya i estem al mar, i això no ho té tothom tampoc."

Els últims metres abans de fer el cim són els que costen més. El cansament es fa notar després de dues hores de pujada. Però, sens dubte, la millor recompensa a tant esforç és arribar tots a dalt.

"Yehhh... Hem arribat, hem arribat..."

"Entonces yo voy bajando y voy buscando siempre, mirando, el mejor sitio. Esta mano nada más que la utilizo para equilibrarme, para irme para allá, eh? Véis? Y ahora la que utilizo es esta."

Després de les explicacions del monitor és el torn dels més petits.

Xavier Elena:
"Las vías ferratas me gustan mucho porque escalas por la roca y por la seguridad que existe en las paredes, y después el rappel me gusta mucho porque voy bien seguro, al guía de abajo y uno de arriba, y voy bajando muy bien."

Pol Olivier:
"El guia ens ha dit que baixéssim amb les cames obertes i caminant i ho he fet molt bé. I m'agradaria tornar-ho a repetir perquè ha sigut molt xulo i m'ha agradat molt."

"Esto es fundamental, el tener agua en los días como hoy, calurosos, porque si no, los niños se nos quedan a mitad de camino. Eso te lo puedo garantizar."

Després de recuperar forces s'acosta el final de l'excursió. Ara, el camí és més fàcil i tots tenen moltes ganes d'arribar a baix.