Castell de Montsonís d'Artesa de Segre
30-07-2002
La Fundació Castells Culturals de Catalunya aplega una sèrie de castells, la majoria dels quals són visitables sota determinades condicions dels seus propietaris: és el cas del castell de Pallargues, a la Segarra, o el de Verdú, a l'Urgell. La seu de la Fundació és a Montsonís, a la comarca de la Noguera i allà mateix hi ha un dels més espectaculars d'aquests castells. És la visita que ens proposa avui Salvador Alsius.
El castell de Montsonís és a un parell de quilòmetres d'Artesa de Segre. Va ser construït fa gairebé mil anys per ordre del comte d'Urgell Ermengol II el Pelegrí, a fi de protegir les terres que s'havien anat reconquerint als musulmans i per tal de facilitar una ràpida repoblació per part dels cristians que procedien de la Catalunya vella.
La bandera que oneja a la torre de l'homenatge ara reconstruïda ens recorda antigues nissagues. I així doncs, en entrar a la fortalesa es té la sensació de capbussar-se a la història. Això té quelcom de museu i quelcom de parc temàtic, i en aquest sentit la visita a castells com aquest és ideal per iniciar la mainada en el turisme cultural..., i una magnífica ocasió per ensenyar als nens que algunes coses no es toquen.
Aquests són el baró i la baronessa de l'Albi, els actuals propietaris del castell, i que encara resideixen aquí. Però avui no hi són. Clar, heretar un castell d'aquestes característiques al començament deu fer molta il·lusió, però després vénen els problemes de manteniment, i més tenint en compte com està el servei avui en dia. Només per pintar aquestes parets, i aquestes bigues... un disbarat! Les institucions ajuden, però mai no n'hi ha prou. Bé, aquesta és la "sala dels avantpassats", així en diuen, on hi ha tota mena de records dels Pont i els Rocabruna i d'altres famílies que han ocupat al llarg dels segles aquest habitatge.
La cisterna, situada a la mateixa cuina, ens fa pensar que aquí se les empescaven totes per viure amb un relatiu confort, poc freqüent a l'Edat Mitjana. L'aigua s'escalfava a la llar de foc, i aquí mateix ja hi havia el bugader, on es rentava amb cendra, que feia funcions de lleixiu, de blanquejador. Biodegradable!
I un invent revolucionari. Una col·lecció de planxes que proporcionaven una gran autonomia de funcionament. Per què? Perquè es disposava d'aquest estri on es deixaven així algunes planxes, es posava tot plegat a la vora del foc, i d'aquesta manera sempre n'hi havia unes quantes de roents.
I continuem tafanejant per altres dependències del castell... Això, evidentment, és el menjador, i em penso que aquí hi ha l'habitació... Sí, però aquest no és el dormitori que utilitzen cada dia els barons de l'Albi, que tenen les seves pròpies estances privades en una altra ala del castell. El que sí que usa el baró és aquest armari, on té els vestits dels diferents ordes dels quals forma part: el de Malta, el del Sant Sepulcre de Jerusalem, etc., etc.
Ei, que hi ha algú més, al castell...? És que un aquí s'hi perd. Estic buscant l'habitació del pelegrí, que aquesta també val la pena veure-la. Aquí la tenim. Aquest castell formava part del Camí de Santiago. Una de les rutes que venia de França passava per aquí, i aquí s'acollia als pelegrins, en un llit una mica més auster que el que hem vist abans, i també aquí veiem els estris habituals dels pelegrins: el bordó, amb les petxines, les carabasses, i la sal: se'ls donava abans de sortir el salari, perquè la sal era moneda de canvi habitual.
Noissos, s'ha d'estar en forma per córrer per aquí... De qualsevol cosa en diem museu... Bé, al soterrani hi trobem ja aquest magnífic celler, amb aquestes bótes firmades per personatges famosos, per exemple, la Marta Ferrusola... Però aquí, el que ens interessa més és aquesta obertura, la d'un passadís secret que uneix el castell amb el monestir de Salgar. I parlant de coses secretes, també hi ha una presó. Però és molt tètrica, i ens fa angúnia ensenyar-la. I a més, és molt fosca i no veurien res...
|
