Museu de les Mines de Cercs
22-07-2002
El carbó ja ha passat a la història com a combustible, però en temps passats va ser una matèria fonamental. Ara, el carbó és objecte d'un museu. Per ser exactes, les mines d'on s'extreia el carbó i on van deixar la salut i la vida moltes persones. Són les mines de Fígols. I el museu que ara hi ha en aquella zona del Berguedà és el més important d'Espanya sobre la mineria. Es tracta, una vegada més, d'una secció del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
La mina de Sant Romà, a Fígols, fa 6 quilòmetres de llarg, però ara se'n visiten 450 metres. Més enllà de l'emoció petita o gran que sempre provoca ficar-se amb un tren dins d'un forat, a l'interior s'hi poden veure escenificacions de com era el treball dels miners, representats per maniquins, i s'hi pot observar també, de passada, com va anar evolucionant la tecnologia al llarg del temps. Fins i tot s'hi pot veure la simulació d'una explosió de dinamita. Aquesta, controlada. A les mines, n'hi havia de més inesperades i tràgiques, d'explosions, les de grisú.
Quan fa tres anys es va reobrir la mina per al turisme, un antic minaire va comentar: aquí hi ha massa llum, i tot està massa polit. La gent es pensarà que hi fèiem punta de coixí. Certament, la feina era extremadament dura. És una de les coses que es poden copsar, encara que sigui pàl·lidament, en una visita al Museu de les Mines de Cercs.
El museu pren el nom del municipi on es troba, però les mines sempre havien sigut conegudes com les mines de Fígols. Aquí hi ha tota mena d'estímuls per posar-se a la pell dels que hi treballaven. I n'hi va haver que ho van fer fins l'any 91, quan les mines es van tancar en deixar de ser-ne rendible l'explotació.
El mineral del Berguedà és el lignit, un carbó de poc poder calorífic que es va formar fa uns 65 milions d'anys, i que va ser una peça fonamental per a l'economia del país des de mitjans del segle XIX: era el combustible amb el qual es feien anar les màquines de vapor de la indústria tèxtil, les fàbriques de ciment i les bòviles, també les locomotores -les màquines de vapor dels trens-, i també tenia usos domèstics, bàsicament per a cuines i estufes, com es mostra en aquest aparador.
Un personatge cabdal en la història d'aquestes mines és José Enrique de Olano, un empresari basc que va incorporar aquí l'enginyeria necessària i també un sistema laboral molt particular. Olano tenia bona entrada amb Alfons XIII, que en una ocasió va visitar Fígols, com també ho va fer el seu nét Joan Carles en el primer viatge que va fer com a rei a Catalunya: va donar el condol a les vídues d'una vintena de miners que van morir en un accident l'any 1975. Olano, per aconseguir mà d'obra estable va crear aquí, com en altres llocs de la conca del Llobregat, una colònia. Aquesta era la colònia de Sant Corneli, on van arribar a viure 3.000 persones organitzades ben bé com si d'un poble es tractés.
Aquí veiem estris del que havia estat l'ambulatori. Cal recordar que hi havia molts accidents laborals i també malalties: la famosa silicosi dels miners. Els treballadors i les seves famílies necessitaven atenció. I aquí veiem elements de l'antiga escola: un mapa de l'època i el pupitre.
Precisament aquest museu està instal·lat al que havia sigut l'"hogar del minero". Tot molt eficaç per a la producció, però unes condicions precàries i amb un tuf paternalista.
També podem veure un dels habitatges de la colònia. I aquest encara era de luxe, perquè corresponia a un dels encarregats. Molta gent, en aquests pisos, hi vivia rellogada, de manera que en llits com aquest s'hi feien fins a tres torns per dormir-hi, d'acord amb els horaris de la mina, és clar. Finalment, una sala dedicada a les reivindicacions laborals i socials. A la llarga llista de conflictes, hi destaca la insurrecció revolucionària de l'any 1932 i la vaga del 77, contra l'intent d'acomiadament de 400 persones. Era el principi de la fi.
|
