Reserva Sioux
25-08-2002

A l'estat nord-americà de Dakota del sud hi ha diverses reserves dels indis Lakota, o Sioux, molt coneguts per les pel·lícules de l'oest nord-americà. Però els Lakota també són els que van patir, a finals del segle XIX, la massacre de Wounded Knee, que gairebé els va exterminar. La família Cabanes Sanz se'n va anar a visitar una reserva sioux, la Cheyenne River, en un viatge organitzat per recaptar fons per a la seva causa. El que més els va impressionar va ser la seva espiritualitat.

Aquest era un viatge diferent, vull dir que no era un viatge d'aquests típics turístics, sinó que era un viatge més enriquidor. Era la primera vegada que es feia aquest viatge. Quan vam arribar allà, doncs va ser una mica d'expectació, no? El guia que ens acompanyava realment va ser una persona excepcional, que a més ens va causar molta impressió pels seus valors i per la seva gran humanitat que va tenir amb nosaltres.

Vam anar uns dies a acampar a les prades del sud de Dakota, que eren uns prats impressionants. Vam muntar les típiques tendes seves que són els "tippies" que ens va costar moltíssim, però amb l'ajuda del Jimmy, d'aquest guia que ens acompanyava i tots els seus fills i tota la família vam aconseguir muntar-les. Vam estar dues nits allà. Durant el dia, doncs sortíem a passejar, tant a cavall com a peu. Fins i tot van anar a caçar un búfal, que jo precisament no hi vaig voler anar però el meu marit i els nens sí que hi van anar. Es veu que va ser molt maco perquè, com hem vist a les pel·lícules, demanen perdó quan maten un animal i es veu que va ser molt maco, no?

A l'acampada amb els tippies doncs, a la nit, després de sopar, van venir els familiars del Jim i van començar a cantar les seves cançons i clar, en una nit magnífica, plena d'estrelles, que jo no havia vist mai estrelles com les que vaig veure allà. I aquesta va ser una nit molt maca, va ser una nit com màgica la que vam viure allà.

També una de les experiències maques va ser la celebració de les festes que fan ells que es el powwow que en diuen, que els tenien prohibit fer aquestes festes els americans. El que passa que ells, amb la guerra del Vietnam, ho van aprofitar i van intentar fer com un homenatge al soldat americà i a la bandera americana i van anar introduint-hi, doncs, la seva festa i els seus rituals, començant amb tots els seus cants i tot el que ells han volgut fer sempre, no?

Una de les experiències més maques que vaig tenir va ser una conversa amb dos vells que ens van explicar, doncs, que ells vivien en un paradís que vivien de tot el que els donava la natura, de tot el que tenien al bosc i que quan va arribar l'home blanc, doncs, tot això es va acabar.