Grècia
18-08-2002

Grècia té diversos atractius turístics perquè té moltes ruïnes històriques, però, a la vegada, té bones platges tant al continent com a les illes. Joan Torruella, un dels reporters del programa "En directe" de TV3, se n'hi va anar amb la seva dona i uns amics. Van fer el típic itinerari que comprèn una mica de tot i, d'aquesta manera, es van fer una idea del conjunt per saber a quins llocs específics els pot interessar tornar si algun dia decideixen fer un altre viatge.

Joan Torruella:
Quan vas a Grècia és obligat anar a la capital, evidentment, a més, hi arribes moltes vegades amb l'avió, i pel meu gust potser és una ciutat una mica grisa, perquè barreja allò de ciutat mediterrània, com podria ser Barcelona fa 40 anys, amb edificis molt bruts, amb aquell regust de ciutat més àrab, més musulmana, més turca potser, no? Per les influències que van tenir.
Un cop allà és obligat anar a veure el Partenó, tot i que a mi, personalment, tampoc no em va fer tanta impressió. El que sí que és molt recomanable és pujar fins a un turonet que es diu Licavitos, que fa uns 200 metres; hi pots pujar a peu o també en una espècie de funicular, i des d'allà tens una vista de tota la ciutat.

Si sou a Atenes un diumenge al matí no us perdeu el canvi de guàrdia a la zona del Parlament. Si més no, és curiós veure aquells soldats amb aquelles malles i aquelles faldilletes. Aquests pobres aguanten força estona la cama ben enlairada i suposo que aquests sabatots que porten de fusta deuen pesar, i després les armes penjades amb la mà alçada. Vull dir que tot això ha de ser una bona gimnàstica que han de fer aquests pobres.

Després vam començar una ruta per tot el Peloponès. Delfos, on se'ns presenta el temple d'Atenea-Pronea. Veiem aquest típic temple thólos, que es diu, que és un temple circular.
També en tota aquesta zona del Peloponès visitarem Micenes. Allà és molt curiós veure una porta molt típica, la porta dels lleons. Són dos lleons que donen pas a totes aquestes ciutats que estaven emmurallades, i això potser ens fa pressuposar que eren força bel·licoses entre elles mateixes. Allà, a Micenes, podem veure la tomba del rei Agamèmnon, tot i que no és segur que fos enterrat allà, però sí que hi ha la màscara d'or que en aquests moments és al Museu d'Atenes. Al Peloponès també cal visitar Epidaure, un teatre de fa més de 2.000 anys. Però el més impressionant és veure l'acústica que té, perfecta. Cap al final de tota aquesta ruta del Peloponès arribes al punt de l'estret de Corint. És un estret que converteix la península del Peloponès en una illa i es va fer per interessos comercials perquè els vaixells poguessin passar del Jònic a l'Egeu.
Després vam fer un creuer per les illes.

Mar Mercader:
A les illes, bàsicament a Míkonos i a Santorí, el que es pot fer és, evidentment, anar a la platja, tot i que no són platges com les que podem trepitjar aquí, són platges amb molta pedra. La característica és sobretot que fa moltíssim aire, sempre fa aire. Per això, doncs, els molins de vent són un tret característic d'aquestes illes.
A l'illa de Míkonos ens podem trobar, doncs, una infraestructura de carrers molt estrets, amb moltes escales, les façanes són encalcinades, molt blanques, les teulades... les típiques teulades blaves.

Un dels símbols emblemàtics precisament d'aquesta illa és un personatge molt curiós que és un pelicà, que representa el símbol dels homosexuals. Passejant pels carrers et pots trobar aquell ambient gai, que és força agradable, vull dir, les parelles no tenen cap mena de problema a mostrar-se com són i no et fan sentir gens incòmode en aquella situació.

De tot el viatge, el que més recomanaria són les illes, perquè realment és fer un viatge per descansar, per gaudir, i són, per a mi, el millor que té Grècia a banda de la seva banda històrica, que no la podem menysprear en absolut. Però com a viatge i com a relax, les illes són molt recomanables.