Namíbia i Botswana
17-08-2002

Hi ha zones d'Àfrica on un turista no es perdria mai, perquè hi ha massa perills, però, en canvi, hi ha altres zones del continent que són sorprenentment fàcils per als viatgers.
És el cas del viatge que va des del desert del Namib, a Namíbia, fins a les cascades Victòria, a Zimbabwe, passant per Botswana. A través de deserts i sabanes, s'avança sense gaires dificultats, perquè és una zona preparada per al turisme. Els viatgers que els presentem avui mai oblidaran les nits al ras, sota les estrelles del cel africà.

Pau Freixa:
L'inici del viatge, la gran sorpresa que vam tenir només arribar va ser trepitjar el desert del Namib, dins de Namíbia, que per a mi, de fet, va ser el paisatge més maco que vam veure. És un desert costaner, però, a més, té la característica que és el desert que té les dunes més altes del món i, a més, d'un color molt característic, com vermellós taronja.

Toni Pasqual:
A més, vam anar-hi al capvespre, quan hi ha una llum especial i es poden fer també unes fotos molt maques: hi ha molt contrast. Fins i tot vam pujar en una duna per veure la immensitat d'aquell desert. Va ser un dels moments espectaculars del viatge.

P.F.:
En vam llogar uns quants per fer una volta per mirar l'entorn i, fins i tot, per tenir la sensació, doncs, de ser dins del desert i no veure res més que desert, no?

T.P.:
Un del llocs on vam estar va ser la costa dels esquelets. Es diu així perquè sembla que en aquella costa hi ha moltes boires i es fàcil que, per una banda, els vaixells hi quedin embarrancats i, per tant, quedin allà a les platges, que són d'una immensitat infinita... l' esquelet del barco, i fins i tot alguna balena o foques, que n'hi ha moltes, també quedin allà encallades i hi quedin els esquelets, no? D'aquí ve el nom.
És un espai sense una trista planta, molt dur, sembla una miqueta la lluna... un espai molt estrany.

P.F.:
Dins dels parcs naturals hi ha grans bassals d'aigua que més o menys els preparen ells, o són naturals o són artificials, i els animals hi van a beure. Hi pots veure des d'elefants, hipopòtams, si és que és una zona on hi ha molta aigua, tot tipus d'antílops, zebres, estruços... És com un gran parc zoològic però, diguem-ne, sense tanques.

T.P.:
Com a destí final, la idea era arribar d'una manera o altra a les cascades Victòria. A part del que és l'espectacle en si de les cascades, que són realment impressionants i que val la pena veure, el que és l'entorn potser és la part que ens va decebre més del viatge. Allò és un muntatge turístic de primer nivell. Hi havia moltes opcions per fer diferents tipus d'activitats. Una de les que vam fer va ser anar amb cavall seguint una miqueta uns quants animals. Vam trobar elefants i búfals i bé, era curiós que t'hi poguessis acostar fins a certa distància fins que veies que es posaven una miqueta nerviosos i el mateix guia ja et feia girar cua.

P.F.:
Doncs és un viatge totalment recomanable per a qui li agradi això de poder viatjar amb total llibertat, no haver de mirar com aquell qui diu el rellotge i dependre una miqueta de la naturalesa. El més bonic d'aquest viatge és saber d'on surts, no saber on acabaràs i haver de subsistir, com qui diu.