Fer safareig
25-07-2002

A Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, encara es manté viva la tradició de rentar la roba als safarejos públics. A més, a Caldes, tenen la sort que l'aigua surt calenta perquè és una vila termal.
El safareig de la Portalera es va construir al segle dinou i l'aigua que hi raja prové de l'emblemàtica Font del Lleó.
Gràcies al costum d'algunes dones, encara avui es manté obert. I qualsevol que s'hi acosti sentirà el repicament dels picadors de fusta a la roba mentre les dones fan safareig.

Caldes de Montbui és un dels pocs municipis catalans que conserven safarejos públics. Aquesta vila amb aigües termals del Vallès Oriental manté encara viva la tradició d'anar a rentar al safareig d'aigua calenta de la Portalera. Algunes dones prefereixen rentar a mà algunes peces de roba, tot i que reconeixen que amb la rentadora s'ha perdut força el costum de fer safareig.

Margarita:
"No en tenia prou per fer una rentadora. Si en tinc per una rentadora ho rento allà i, si no, doncs vinc aquí. Com que l'aigua és neta i polida, doncs m'agrada rentar-la, i a mi m'agrada rentar, perquè ja fa 50 anys que rento aquí".

Maria Rosa Calafell:
"El motiu és perquè tinc treballadors a casa i encara que la meva filla em renta la roba major diguéssim, ella m'ajuda, doncs algunes cosetes més petites, coses del nen, em resulta còmode i així no se m'acumula. A més, és una aigua molt bona i sempre m'ha fet gràcia venir a rentar aquí".

Hi ha dones que tota la vida han rentat roba amb aquesta aigua calenta que ve de la font del Lleó de Caldes. És una aigua que arriba calenta perquè prové d'una falla tectònica que passa per la comarca. Totes asseguren que aquesta aigua té menys calç i per això la roba queda més neta i més suau.

Margarita:
"L'avantatge, que és més bona que la que ve de fora, perquè la que ve de fora té molta calç, i aquesta en canvi no té calç, més aviat té ferro, que de vegades bevem aigua d'aquesta; bé d'aquí no, del Lleó".

Dolors Molina:
"Solc venir a rentar peces que estan molt brutes, perquè jo tinc d'ofici la ceràmica Llavors deixo els davantals molt bruts, brutíssims, i taques difícils. Abans, quan era petita, venia cada dia. Em van ensenyar de molt petita a rentar fins i tot llençols, perquè no hi havia rentadora".

Els estris tradicionals que encara s'utilitzen per rentar la roba són el sabó natural i la pala, per esbandir-la.

Dolors Molina:
"Jo encara vaig a l'antiga, tal com em varen ensenyar. La pala la necessito, que m'ajuda a esprémer tota la porqueria del fang de les bates i els davantals, em va molt bé. Llavors, aquest sabó que em solen regalar les meves amigues, que ja no se'n fa. Es fa a casa, és fet amb restes d'oli".

Un cop ja s'ha rentat la roba, s'ha d'esbandir per darrera vegada en l'aigua neta. Cada dia es buida i es neteja l'aigua dels safarejos i durant la nit s'omplen de nou. La comoditat de la rentadora ha fet que disminueixi el nombre de dones que renten a mà. Tot i així, el safareig de la Portalera continua sent encara avui un centre de reunió per a moltes dones de Caldes de Montbui.