Museu del Ciment de Castellar de n'Hug
19-07-2002
El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que té la seu principal a Terrassa, disposa de moltes subseus o seccions per tot el país. Salvador Alsius ja ens ha portat a unes quantes i avui ens en donarà a conèixer una altra de creació molt recent. Es tracta del Museu del Ciment, situat a l'antiga fàbrica Asland, a l'Alt Berguedà.
No són runes d'una civilització extingida d'un altre planeta, ni les restes de Txernòbil després de l'explosió. És el que queda de la fàbrica de ciment Asland, a Castellar de n'Hug.
Ara s'ha convertit en un espai museogràfic d'un gran interès per comprendre certs aspectes de la història industrial del país. Aquesta fàbrica es va construir aquí a començament de segle, perquè es podia aprofitar l'energia hidràulica del riu Llobregat (les Fonts del llobregat són molt a la vora) i també perquè per aquí dalt hi havia unes pedreres que proporcionaven bona matèria primera.
La fàbrica es va concebre de forma esgraonada al pendent de la muntanya. 13 pisos, i en cadascun d'ells (i en ordre descendent) s'anava fent una fase del procés de fabricació. Allà, al costat del que queda de la xemeneia, hi havia els forns rotatoris, on s'hi coïa la pedra calcària prèviament triturada. En sortirien unes boletes anomenades "clínquer", que anaven a parar a una gran sitja.
Una sitja que veurem tot seguit. Un moment... que estic baixant. Aquí la tenim...
Algú ha emprat l'expressió "catedral del ciment" per referir-se a aquesta nau, de la qual impressionen les proporcions i que, atenció, està rematada amb volta catalana. No sé si ja he dit, i si no ho he dit ho dic ara, que això es va construir a començament del segle XX (entre els anys 2 i 4) i tot plegat tenia un aire modernista.
La volta catalana reapareix en aquesta altra sala, que és on s'ensacava el ciment, i que és on hi ha la part pedagògica d'aquesta proposta museística. Una de les primeres coses que s'hi expliquen és que el morter de calç va ser durant molts anys el material bàsic per a la construcció. Curiosament, amb calç es va construir aquesta fàbrica, que és una fàbrica de ciment.
William Aspdin, un paleta anglès, va donar en el clau en la llarga cursa per trobar materials més resistents. Curiosament, aquest senyor, els experiments els feia a la cuina de casa seva, i es va empescar aquesta recepta:
Cal moldre pedra calcària i roca d'argila. Es combinen i es barregen amb unes proporcions de cinc parts de calcària i dues d'argila. La mescla es cou a uns 1.500 graus de temperatura fins a obtenir unes petites boles fosques, el clínquer, que dèiem abans. Un cop refredat, es mol bé, fins a obtenir un material molt finet que és el pòrtland.
Aquí s'explica també com es va construir aquesta fàbrica i qui va fer-ho. L'encàrrec el va rebre l'enginyer Isidoro Pedraza, que va anar a fer consultes amb l'arquitecte Rafael Guastavino, que seria l'autor de la cúpula de la catedral de Sant Joan el Diví de Nova York. Se'n va anar als Estats Units després d'haver dirigit diverses obres a Barcelona i va ser l'introductor d'una tècnica anomenada construcció cohesiva. Aquest és Guastavino.
I aquesta altra figura és la del comte de Güell. Eusebi Güell, com és prou sabut, va ser un empresari que va tenir gran influència a diversos sectors de l'economia. Quan va conèixer l'invent del pòrtland, es va afanyar a fabricar-lo i va trobar un emplaçament excel·lent per fer-ho en aquest lloc on som, que s'anomena el Clot del Moro.
Gaudí, que ja havia fet diverses obres per a ell, va venir aquí a fer-hi el xalet de Catllaràs, on vivien els tècnics d'unes mines de carbó properes.
Per cert que Gaudí va fer a tocar d'aquí, a la Pobla de Lillet, i per encàrrec d'un altre empresari, els jardins Artigues. Preciosos.
Ben aviat ressuscitarà un antic carrilet que unirà la Pobla de Lillet amb el Clot del Moro i que permetrà visitar còmodament els Jardins Artigues, el Museu del Ciment i el Museu del Transport que creix, a poc a poc, en aquest mateix lloc.
|
