Museu del Càntir d'Argentona
16-07-2002
Des de fa mig segle, cada any, a finals d'agost, a Argentona es fa la festa del centenari. És una de les convocatòries festives clàssiques de l'estiu i, cada any, es fa un càntir per commemorar-ho. Hi ha molta gent que l'ha feta, parcialment o per complet, la col.lecció dels càntirs d'Argentona. Però al Museu del Càntir no n'hi ha una cinquantena, no, sinó centenars o milers.
El seu centre d'interès és el tradicional càntir de terrissa, però també hi tenen cabuda altres atuells relacionats amb l'aigua, com dolls, cantimplores, poals o gerres d'aiguamans, a més de càntirs fets amb materials no ceràmics com fusta, metall o vidre.
Argentona, com altres poblacions del Maresme, és rica en arquitectura modernista. Són especialment notables els edificis de Puig i Cadafalch, però el visitant farà molt bé de no deixar passar el Museu del Càntir, que és molt més que una simple exposició de terrissa.
La relació d'Argentona amb l'aigua i amb els seus recipients ve de molt lluny -del segle XVII- quan el poble va fer un vot a sant Domènec, el patró de les aigües, perquè els protegís de la pesta. Des d'aleshores hi ha plogut molt, a Argentona.
L'aigua té un protagonisme en aquest museu, perquè esta dedicat, en bona part, als atuells que al llarg de la història, les diferents cultures han creat per conservar-la i transportar-la.
Però per una altra banda també és interessant observar que en el càntir -en la peça de ceràmica- hi conflueixen els quatre elements: la terra (l'argila), l'aigua que la constitueix i que l'estova, l'aire que l'eixuga, i el foc que l'endureix.
El càntir és un atuell amb una llarga història. El trobem ja a la cultura mesopotàmica i ha sobreviscut fins als nostres dies. Aquí n'hi ha centenars, classificats segons criteris molt diversos. Aquests, per exemple, són càntirs comuns, que serveixen bàsicament per refrescar l'aigua i beure-se-la. Però n'hi ha d'altres una mica més sofisticats. Per exemple els anomenats càntirs d'hivern, que tenen aquesta capa de vernís que els fa perdre la capacitat de traspuar i refrescar l'aigua, i estan normalment molt decorats. I, a propòsit de decoració, aquest càntir de núvia -és a dir per regalar a una núvia- prové d'Alba de Tormes, a Salamanca.
Càntirs de moltes menes. Aquest és, per exemple, el càntir de barca, amb la base molt ampla per aguantar el vaivé de les ones. O els càntirs de cantimplora, amb un cordillet per penjar-los a l'espatlla... Aquests són els càntirs anomenats de nevera: són molt baixets i així caben bé als prestatges del refrigerador. Els càntirs anulars o de tortell; per raons òbvies anomenats així. També hi ha els de regadora, per regar l'hortet. Els de doble broc gros o de ferrer. I aquests són molt curiosos: els càntirs d'engany, que tenen molts brocs i cal endevinar per quin acabarà sortint l'aigua.
I també francament divertits són aquests antropomòrfics, és a dir, amb formes humanes; o aquests altres zoomòrfics, en aquest cas, una gallina. I encara amb aquests s'hi podria beure, perquè amb aquests altres a mi em faria una mica d'angúnia, pel valor que tenen: aquest de ceràmica de Manises; o aquest altre, d'una estètica tan contemporània; o la joia de la corona, aquest càntir dissenyat per Picasso.
I pintures de quadres en què surten càntirs. Aquesta és el tema d'una interessantíssima exposició que hi ha en una altra planta del museu. I és clar, al costat de cada gravat, el càntir que va ser posat a la tela pel pintor. Per exemple, Murillo, d'una banda i Velázquez d'una altra, van immortalitzar aquesta gerra de Puente Genil.
Per la seva banda, Cézanne va pintar aquest poal de la Provença. Aquest càntir valencià forma part del quadre titulat Nord-Sud de Joan Miró; i aquest altre és un dels motius que va inspirar Joan Pere Viladecans per a aquesta composició. Això per fixar-nos només en alguns exemples.
I finalment, a la botiga del museu, enllacem amb allò que dèiem al començament. L'antic aplec de Sant Domènech, que se celebrava cada 4 d'agost fa 50 anys, es va convertir en la Festa del Càntir. I cada any es treu un càntir commemoratiu. Aquí es poden adquirir els que falten per acabar col·leccions. 11 euros.
|
