Turisme d'hostatgeria
14-07-2002

El turisme d'hostatgeria ha canviat molt els últims 30 anys. Abans, a les hostatgeries dels santuaris, hi anava la gent dels pobles del voltant moguda per un sentiment religiós. Ara, els que fan aquest tipus de turisme són, sobretot, persones que es volen allunyar uns quants dies de la vida urbana, descansar i viure en la natura.
El santuari de la Mare de Déu del Mont, a l'Alt Empordà, té hostatgeria des del segle XVII. Durant aquests segles, hi han passat milers d'hostes, però un dels més il·lustres va ser el poeta Jacint Verdaguer.

"Somrigué la muntanya engallardida, com si estrenar son verdejant mantell. Mostra com núvia de gonells guarnida i de...."

Diuen que des d'aquest santuari, el de la Mare de Déu del Mont, el poeta català Jacint Verdaguer, el més il·lustre hoste que ha tingut l'hostatgeria, hi va passar algunes temporades des del 1884 i dormia en aquest llit que encara es conserva.

ENRIC SALA: "Escriu una carta en un seu amic, després de passar dos mesos llargs aquí i els diu: 'fa molts anys que no havia passat uns dies tan bonics de pau i de tranquil·litat, en un lloc com aquest on només se senten els ocells refilar, els pastors amb ses dolces melodies -diu ell- i el llamp esberlant alguna roca, sense fer mal a ningú.'"

L'hostatgeria es va aixecar entre els segles XVII i XVIII sobre construccions medievals que ja existien, i des de llavors sempre ha donat aquest servei. L'any passat es va remodelar i ara hi ha 6 habitacions. 5 són dobles i una està adaptada a persones amb mobilitat reduïda. L'altre dormitori té una capacitat per a 8 persones. Des de fa 30 anys, el tipus de turisme que va a l'hostatgeria del santuari és diferent del d'abans.

ENRIC SALA: "Ara hi ha una revifalla amb aquest sentit d'un tipus de gent nova. Són gent molt de ciutat que busquen espais d'aquest tipus, i ve gent relativament jove."

La Núria n'és un exemple. Ha vingut a passar-hi uns dies sola per desconnectar.

NÚRIA FERNÁNDEZ: "Si vas a la platja hi ha molta gent, aquí també hi ha gent, però és un altre tipus de gent, que ve amb pla d'estar tranquil, de menjar a l'aire lliure, per la muntanya..
Aquí no tens horaris, ningú et diu el que has de fer, el que no has de fer, no hi ha masses, no hi ha botigues no hi ha souvenirs. Bé, sí que n'hi ha, però d'una altra manera."

El santuari està situat a 1.124 metres d'altitud i en molts trams de la carretera no hi passa més d'un cotxe. La Marina, que avui ha vingut de visita amb una amiga, la Dolors, encara es recorda de com era de difícil, abans, pujar fins al santuari.

MARINA AULINES: "Mira si era dolent, que jo me'n recordo que portava unes espardenyes d'aquelles que portava doble sola cosida i em vaig quedar amb mitja."

DOLORS GENÍS: "S'ha modernitzat tot, els lavabos, el menjador, tot, tot, tot. Jo fa 52 anys que no havia pujat. Ara em vaig emportar un record tan dolç i tan maco que de tant en tant encara li canto a la mare de Déu "Del món, verge Maria...".

Encara que tot s'hagi modernitzat, el que no canvia és la tranquil·litat i les vistes. El principal benefici, però, d'aquest indret és el temps.

ENRIC SALA: "Tenir temps per la conversa, tenir temps per festejar, per estar amb els nanos. Tenir temps per la pregària, per la contemplació. Tenir temps també per pensar coses que el dia a dia se'ns va menjant, coses que ens fan viure i les tenim una mica en els subconscient."

NÚRIA FERNÁNDEZ: "Hi ha gent que de vegades no els agrada venir aquí, perquè si véns sol, estàs sol, i de vegades hi ha estones que no estàs amb ningú i això vol dir que estàs amb tu. I de vegades ens fa por estar amb un mateix."

El turisme d'hostatgeria s'ha convertit en una alternativa per als amants de la muntanya que vulguin fer un parèntesi del ritme de vida quotidiana i passar uns dies allunyats del món.