Museu del Cinema de Girona
15-07-2002
Al mig de la ciutat de Girona hi ha el Museu del Cinema, considerat de primera línia mundial pel seu contingut. Les 20 mil peces que conté, entre objectes i documents de tota mena, les va anar recollint al llarg dels anys el fotògraf i publicista Tomàs Mallol, un apassionat pel cinema que va tenir la paciència i el rigor de reunir una de les col·leccions més importants del món.
El cinema, tot un món. Cal advertir de seguida que el Museu del Cinema de Girona no és un lloc per a mitòmans. Aquí no s'explica qui era Orson Welles o amb qui es ficava al llit Marilyn Monroe. Val a dir que és un dels millors del món en la seva especialitat i la seva visita és fascinant. Fem com Alícia i disposem-nos a entrar en un món de meravelles.
Probablement, la projecció d'ombres ha estat l'entreteniment humà més universal en l'espai i en el temps. Quants nens no hauran jugat a fer aquests petits eclipsis amb les seves mans? Si se n'ha dit ombres xineses és perquè l'utillatge especial per fer-les provenia de l'Extrem Orient i ràpidament es va estendre per Europa. Se n'havien fet autèntiques representacions, amb els seus arguments i els seus personatges. I segurament ja hi devia haver puritans que devien dir que eren obres del dimoni. Això sempre ha passat en la història de la imatge.
Llums i ombres convenientment dosificades. Aquest és el principi de la cambra fosca, que està perfectament il·lustrada al museu amb aquesta estança, fosca, naturalment, on s'ha practicat un forat a la paret que proporciona una imatge invertida on es pot observar els moviments que hi ha a la plaça del Mercadal.
L'altre protagonista és el mirall. Aquest instrument de la vanitat humana, que és capaç de generar uns jocs òptics que de seguida cridarien l'atenció de la ciència i de l'esoterisme.
Aquestes són plaques de vidre de la llanterna màgica, un invent que va fer furor i que durant un segle i mig va ser el gran espectacle de masses. Fa dos-cents anys, molta gent no havia sortit mai del seu poble i la llanterna màgica proporcionava l'oportunitat de veure paisatges diferents, tipus humans d'ètnies diverses o sers fantàstics. Gràcies a la llanterna de doble objectiu es podia simular moviments o encadenar les imatges per il·lustrar tota mena d'històries.
Una altra proposta que va permetre descobrir nous móns llunyans i desconeguts és la coneguda amb el nom de Mundo Nuovo. En aquest cas es tractava d'uns establiments ambulants on els firaires deixaven per un mòdic preu observar uns gravats molt elaborats a través d'aquests orificis i amb unes lents. D'aquí ve la coneguda expressió de "mirar el món per un forat", que s'aplica als qui descobreixen nous horitzons d'una manera ingènua. La imatge en moviment. Arribem ara al punt més espectacular d'aquest museu. Amb un simple artifici de quatre miralls s'aconsegueix multiplicar les imatges d'una manera reticular que és tot un espectacle.
En l'últim tram del segle XIX i durant vint anys es produeix una cursa vertiginosa. En molt temps es fan molts nous invents. D'aquesta època hi ha moltes coses per explicar, però ens quedem amb una que és la història d'un senyor que es va inventar un aparell per fer dibuixos animats i mostrar-los a un públic present. Va començar a tenir un gran èxit, però al cap de tres o quatre anys va arribar el cinema pròpiament dit i l'home es va desesperar, fins al punt que va acabar per llençar el seu invent al riu Sena.
I arriba ja la història del cinema, perquè fins ara ens hem dedicat al que en podríem dir la prehistòria. Però la resta és més coneguda: el germans Lumière, Skladanowski, el mag Méliés, que un cop va dir "vull explotar totes les possibilitats que té aquesta màquina, i demanar-li que produeixi la il·lusió, l'únic ingredient veritable de l'espectacle".
La il·lusió i també la perseverança són els ingredients que van permetre al senyor Tomàs Mallol crear aquesta col·lecció impressionant. La il·lusió va néixer aquí, a la cabina de projecció de Torroella de Fluvià. Quan el cinema del poble va plegar, ells va portar cap a aquí tots els aparells. Era el seu "paradiso" particular.
|
