L'ofici de boter
10-07-2002

Aquests bocois s'estan descarregant al taller del Joan Ibáñez, un dels pocs artesans que encara repara bótes deteriorades. Amb 14 anys va començar a fer aquesta feina com a aprenent.

Joan Ibáñez, boter: "Aquesta peça que porta forat de buidar i omplir se'n diu la bolonera que de tant tapar destapar s'ha fet malbé.. Com veureu, mira com se trenca. Això també ja perdia per tot arreu i ara es té que reparar".

Per arreglar aquest bocoi s'han de substituir les dogues, o peces de fusta, que s'han fet malbé. Es una feina precisa en què cal treballar bé la fusta perquè les noves dogues encaixin amb les que ja té el bocoi original. Per acabar d'ajustar les peces del bocoi s'hi posa llemutja, una argila refinada que tapa els porus que queden a les juntes. D'aquesta planta seca se'n diu bova i serveix per acabar de tapar els petits buits que poden quedar a la bóta.

Joan Ibáñez: "S'arreglen moltes botes que eren del pare o dels avis. Diu no no, que la vull arreglar costi lo que costi perquè es com una bota que venia del pare i té un sentiment amb aquella peça, no? I la volen reparar. Això hi ha encara molta gent que ho vol. Encara que els surti més car que una de nova la volen reparar perquè ve de família, no?."

Per reparar aquest bocoi, el Joan fa servir unes eines centenàries que havia comprat de segona mà quan era aprenent. Són unes peces úniques que avui dia costen molt de trobar.

Joan Ibáñez: "Ara a més tens una satisfacció perquè pràcticament no queda gent que ho sap fer i llavors a un li agrada per estar uns anys més en actiu per conservar-ho perquè a ultima hora li he agafat carinyo. Quan acabes d'una feina que has fet, te la mires, te la mires i estàs com a satisfet. Dius, mira que bé que m'ha quedat."

Però a banda de reparar bocois, barrils i bótes, el Joan s'engresca de tant en tant amb projectes com aquest. Muntar una tina de grans dimensions per convertir-la en habitatge.

Joan Ibáñez: "Aquesta tina la fusta és de roure, i encara que la fusta fos vella, la fusta tenia frescura perquè sempre havia tingut vins a dins. Llavors les peces van agafar uns vicis molt raros, es va recargolar tota i quan vam anar per muntar-la vam tenir molts problemes perquè estava molt recargolada la fusta. Però amb paciència i ganes de fer ho doncs ho vam fer."

Aquesta tina centenària té 6 metres d'alçada i 6 de base. Durant uns 100 anys havia servit per guardar més de 140 mil litres de vi.