Miniatures pallereses
04-07-2002

En aquest reportatge els presentem un personatge que, des que està jubilat, es dedica a reproduir en miniatura les cases típiques pallareses. Ho fa amb pedra, pissarra i fusta, i només s'inspira en models reals, però que no estiguin restaurats.

Joan Escolà, artesà miniaturista: "L'afecció ja em ve de petit, això ja es porta a la sang. Comença com un "jobi", fent de paleta i fent de pintor, fuster, una mica de cada cosa, fins que al nau cou conjuntant. També hi fa el viure aquí al país, aquest país vulguis o no vulguis t'agafa, et fixes amb ell i el coneixes, l'estimes i acabes reproduint-lo. Em baso passejant pel pel país i veient els racons. Quan veig algo que m'interessa li faig fotos, prenc mides, me l'estudio i me la penso. Si no n'hi ha prou amb una vegada repeteixo la visita, la faig dos o tres vegades per per captar encara més els detalls."

Sisco Ferrer, propietari veí de Surri: "Un dia em vaig trobar un senyor, un tal Joan, que prenia mides aquí a la casa meva i i tirava fotos. Això em va alarmar una mica però em va explicar que era un senyor que es dedicava a reproduir les cases antigues i quan vaig veure el que feia pues em va tranquil·litzar. Això és bo pel poble, que prenguin com a model casa teva."

Joan Escolà, artesà miniaturista: "Una vegada he decidit l'obra, per fer-la he de fer uns planells, però també he de disposar d'uns materials. Els materials més apropiats normalment els trobo pel costat de l'obra, els busco per l'indret i si trobes pedra o fusta o inclús herba."

Ramon Escolà, fuster: "Va venir el Joan, de que volia fusta per fer unes cases i llavors li vaig comentar: home, quants metros cúbics ne voleu o quants taulons? Pues em va dir: "no no, si quatre retalls!". I llavors va agafar uns quants retalls que sobraven per aquí i llavors vaig veure que eren unes, unes casetes molt ben fetes, molt amb miniatura molt molt molt bé."

Joan Escolà, artesà miniaturista: "Una vegada he fet de fotògraf i he pres mides, he fet d'arquitecte, fent els planos, ara em toca fer de paleta que és fer la paret i preparar per deixar la teulada. Aleshores, entra la fusteria fer les les baranes, etc. i després, quan està tot llest, ho pinto i ja surt la caseta. Les obres que considero una mica difícils, per l'altura o pel tamany, disfruto venint a comparar la realitat amb la miniatura. Aleshores quedo més o menys satisfet, encara que procuro no quedar-ne massa perquè així milloro la pròxima i tot va en benefici del producte. També busco que hi hagi dificultat en l'obra que faig perquè llavors t'hi pots esmerar més. Un cop coneixes més o menys tots els trucos ja només depèn de que l'obra que vulgui fer tingui coses difícils o coses fàcils. Podria caure en la temptació de fer coses fàcils i fer-ne moltes, però a mi més aviat m'atreu fer-ne poques més ben fetes i difícils."