Galeries subterrànies de Tarragona
03-07-2002

Fer obres a Tarragona i ensopegar amb restes romanes és un fet força usual que ja no sobta els ciutadans. Però el que no s'imaginava ningú era trobar un laberint de galeries, llacs i sales de gran bellesa natural a uns trenta metres per sota de la ciutat. Aquest paratge es va descobrir fa sis anys per casualitat, quan una empresa constructora feia unes excavacions per edificar un pàrquing al carrer Gasòmetre. Des d'aleshores, els membres de la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona no han deixat d'investigar i, des de fa gairebé un any, organitzen breus visites per a tothom que vulgui apreciar la màgia que s'amaga a sota de la ciutat.

Un cop van saber que sota els carrers de Tarragona s'hi amagava una meravella de la naturalesa, una colla de gent no s'ho va pensar a l'hora de posar-se en contacte amb el grup d'espeleòlegs tarragonins que investiguen la troballa, per concretar una cita. Ara, acaben de rebre els últims consells i instruccions abans d'endinsar-se en la màgia de la cova.

Emocionats, comencem a descendir per les escales de l'accés romà, que condueix a un pou natural: l'entrada a les sales. És el primer punt on els protagonistes de l'aventura han de jugar amb les seves habilitats.

Sílvia Domènech: "I et diuen que t'has de capbussar sota l'aigua, que has de baixar amb unes cordes i tens la sensació que potser no ho podràs fer, no? Però un cop has baixat te n'adones que és molt més fàcil i sempre tens una persona al costat que t'està ajudant, que et diu on has de posar cada peu, que et diu on t'has d'agafar i llavors te n'adones que les dificultats són mínimes".

Àngel Samaniego: "Arribem al primer llac. El primer llac és la identificació de la cova. Llavors expliquem que a partir d'aquí segueix més, no? Llavors també hi ha una anècdota, hi ha una estalactita que al seu temps, potser fa 3000 anys, era sencera.Se veu que hi va haver un seísme molt important, molt gran i es va trencar a trossos".

Al fons de la sala, podem veure com el sostre gairebé s'endinsa dins l'aigua. És el primer sifó.

Jesús Elena: "Llegamos a un primer sifón, el cual está bastante fácil porque hay una cuerda, en el cual no hay que meter mucho la cabeza y podemos pasarlo facilmente. El segundo ya empieza a complicarte un poco, porque primero hay que entrar en una especie de antesalita pequeñita donde hay un instructor, donde controla. Hay que sumergirse y al sumergirse es el momento ese que vivimos en el cual no vemos nada. Pero en todo momento nos tienen agarrados por el otro extremo y solemos pasar bien, sin ningún tipo de problema".

Continuem el recorregut, superant el fort pendent de la rocosa sala Forné. Al capdamunt, trobem La Ballarina, una roca que, en trepitjar-la, es belluga per sorpresa i per la qual tothom ha de passar.

Uns passos estrets i dificultosos posen a prova les habilitats d'escalada. Havent superat una curta gatera, temptejant i caragolant-nos, arribem a una galeria més estreta anomenada Sala Maginet. El que més crida l'atenció és un immens bloc de roca, desplomat del sostre en altres èpoques, que recorre la sala longitudinalment. Avancem per la dreta d'aquest bloc, ja que a l'esquerra hi ha un petit precipici.
Ramon Canes: "Bé, a partir d'aquesta baixada de fang comença la sala Rivemar. És una sala que està inundada totalment. Té una llargada de 60 per 30 metres d'ample i arriba fins a 34 metres de profunditat per sota del nivell del mar. En aquesta sala accedim a través d'aquesta rampa i un cap guia ens porta durant tota aquesta sala. A partir d'aquí és un lloc que està explorat però solament hem fet una punta".
Reprenem el camí de tornada. En aquest trajecte, el fang és el principal protagonista. Som a la Galeria del Fang. Una sala de formes rodones ocasionades per l'acció de l'aigua circulant a gran pressió, com si fos una broca. Les dificultats per caminar són evidents; però, gràcies als consells dels experts, aquest fet es converteix en una anècdota més.

El desenllaç de l'aventura té lloc al Llac de la Platja. Un bany i un raspall ens ajudaran a tornar a veure el color dels vestits de neoprè coberts pel fang. El viatge ha estat emocionant. Una experiència que no es poden deixar perdre aquells qui creuen que ja coneixien tots els racons de Tarragona.