Teatre al Marroc
11-08-2002

Karamel Teatre és un grup de Terrassa que aquest any se'n va anar a representar els "Pastorets", de Folch i Torres, al Festival de Teatre Internacional d'Agadir, al Marroc. L'entitat que va promoure l'intercanvi cultural, Qâdar Art i Viatges, també va portar els membres d'aquest grup a fer un viatge pel sud del país per conèixer els pobles berbers i arribar fins al desert. L'itinerari els va encantar i, per acabar-ho d'arrodonir, la bona acollida que van tenir els "Pastorets" en el Festival els va deixar més que satisfets.

Teresa Companys:
El viatge va ser anar a fer Els Pastorets. De moment, a mi em va semblar que se'n reien de nosaltres, perquè anar a fer Els Pastorets al Marroc és una cosa d'aquelles de riure. De moment m'ho vaig prendre així com una miqueta de "ens volen prendre el pèl". Però no. I la cosa es va anar refermant, refermant, refermant i, sí, sí, vam anar a fer Els Pastorets al Marroc.
Vam haver de reduir molt Els Pastorets. Com que el viatge també era molt llarg vam haver de reduir molt personal i, per tant, vam haver de doblar molts papers.

Montse Solé:
Jo dins de l'obra d'Els Pastorets normalment faig el paper d'Isabeló cada any. El que passa és que aquesta vegada vaig fer de Lluquet. El públic va respondre molt bé. Van venir unes 400 persones a veure'ns i era això, tots estaven a l'expectació del grup que venia d'Espanya o de Catalunya a fer allà una obra de teatre. Ens estaven com esperant.

Ferran Morillas:
El viatge va consistir... des del punt de partida, que era Agadir i és el lloc on vam fer la nostra obra de teatre, vam creuar l'Antiatles fins a arribar a la vall del Ziz, que és una vall de palmerars que travessa tot el sud del Marroc. D'allà vam seguir fent la ruta de les Casbahs fins a arribar al desert de Merzouga. És un desert gran, però no tan gran com pot ser el desert d'Algèria, però sí que et pots fer una idea, amb aquest desert, de la sensació de viure al desert.

M.S.:
Al desert on vam estar vam estar en un alberg. Al matí podíem llevar-nos a les cinc, sortir d'hora amb els camells i veure com sortia el sol de darrere de les dunes, i això és el que vam poder fer. Surt en el vídeo que anem d'excursió amb els camells que encara és fosc i veiem sortir el sol darrere les dunes i això és una sensació de tranquil·litat, de pau, de silenci absolut i que et trobes allà amb una gran immensitat que s'ha de viure. És una experiència molt, molt maca.

F.M.:
A mi particularment el que més m'agrada és endinsar-me enmig de les muntanyes, conèixer les tribus berbers que encara habiten a 2.500 metres d'alçada, 3.000, i que tens encara opcions de veure formes de vida molt interessants, molt antigues de subsistència.
Les danses que es poden veure en el vídeo és un interès que tinc jo particularment de demostrar a la gent que ve amb mi aquests trets musicals, que els trobo sorprenents, perquè és increïble la varietat musical que hi pot haver d'una vall a una altra.

M.S.:
El tipus de música que fan també de seguida és un ritme que t'enganxa, no? I que t'hi sents bé i de seguida et poses a ballar.

F.M.:
Vam tornar per la banda de l'Atles, visitant els congostos del Tora i visitant la vall de les Roses i d'allà vam acabar el viatge fins a Marràqueix.

M.S.:
Va ser un viatge inoblidable, em va agradar moltíssim. No m'ho esperava pas, que el fet d'anar al Marroc em pogués impactar d'aquesta manera. Era com un desconnectar completament del món.