Guaiana Francesa
28-07-2002

Avui coneixerem la Guaiana Francesa a través del ulls de tres nens que hi van anar l'estiu passat per veure els seus cosins, que viuen allà per la feina del pare.
La Guaiana Francesa està en plena selva amazònica, entre el Brasil i Veneçuela, però pertany a França i funciona com una regió europea. La població és majoritàriament criolla, que són els descendents dels esclaus negres, però també hi ha indis aborígens i una colònia de científics i tècnics de l'Agència Espacial Europea.
A la Mònica, l'Oriol i el Pere Vilalta, aquest viatge els va oferir la possibilitat de conèixer uns paisatges que mai havien vist i de viure unes aventures que els van entusiasmar.

Pere Vilalta:
La Guaiana Francesa m'agrada molt.

Mònica Vilalta:
Nosaltres vam anar a la Guaiana perquè era l'últim any que els meus cosins vivien allà.

Oriol Vilalta:
Vam fer "kneeboard" que és com un esquí acuàtic.

M.V.:
Les cases de la selva es diuen carvets.

O.V.:
Bé, era una cabana de fusta que no tenia parets.

P.V.:
A la selva vaig dormir en una hamaca.

M.V.:
I al matí següent vam veure una taràntula.

O.V.:
Ens vam trobar una taràntula la sostre.

P.V.:
Vam veure una taràntula.

M.V.:
Els rius de l'amazònia són bastant fangosos, molt llargs i molt amples. Estaven plens de serps, piranyes, però teníem més por de les corrents, que són molt fortes que dels animals marins. I també em va impressionar molt el canvi cada sis hores de la marea. Els criques són com uns culs de sac, però que són uns afluents del riu. Allà hi ha totes les branques dels arbres que van a caure al riu i ens havíem d'ajupir amb la barca, vam haver de parar el motor.

O.V.:
A la Guaiana era un clima humit. Aquí, per exemple pots estar a 40 graus i fa molta calor i allà estàs a 25 graus i com que està a un 100% d'humitat fa com si estiguessis aquí a 45 graus. Un dia vam anar a veure els caimans.

M.V.:
No es veien els caimans, però anàvem amb prismàtics, amb llums, amb llanternes i els caimans tenen una cosa que els ulls a la nit es veu un puntet vermell i així els pots veure. I en vam agafar uns quants i els vam tocar.

P.V.:
Al riu anàvem amb barca, bueno amb barco.

M.V.:
I a banda i banda, es veien els nius de termiters que eren molt grans molt grans, a sobre d'arbres que ja estan mig morts i es mengen la fusta d'altres arbres, però no es mengen la d'on viuen ells.

O.V.:
Vam anar a les cascades, unes cascades que hi havia a la selva.

M.V.:
I era molt impressionant perquè queia l'aigua a sobre del teu cap. Era com un massatge.

P.V.:
Vaig veure una tortuga gegant, era molt gegant però no tan gegant.

M.V.:
Nosaltres vam anar a una platja d'Awala Yalimapó, que és un poble de la Guaiana, per veure les tortugues gegants com ponien els ous.

O.V.:
Primer, ens pensàvem que era una roca i li costava molt pujar perquè aleshores, aquella vegada, era marea forta. Es va posar amb les aletes del darrere a remar i va començar a fer un forat.

P.V.:
I va posar els ous, però no sortien els pollets. M'agradaria tornar a la Guaiana perquè m'ha agradat tant!