Birmania
27-07-2002

Myanmar és encara un nom poc conegut per a un país que durant molts anys hem conegut amb el nom de Birmània. Els viatgers Romà Dòria i Gemma Cerezo van visitar Myanmar perquè sabien que hi ha poc turisme. És un país pla, ple de temples i pagodes, on tothom -homes i dones- pot fer vida monàstica en el moment que vulgui, però on ningú pot anar a la universitat, perquè la dictadura militar que governa el país la va abolir.
A Myanmar, el temps no té el mateix valor que a les societats occidentals. Gairebé tot es fa a mà i les indústries artesanals van captivar la curiositat dels nostres viatgers.

Romà Dòria:
És un país profundament religiós. És el país de les pagodes d'or, n'hi ha quantitat, moltíssimes. Començant per la més famosa que és la gran pagoda de Hiang Gong, totalment coberta amb pa d'or, és impressionant, però n'hi ha quantitat. La mística budista fa que els homes, sobretot els homes, en qualsevol moment de la seva vida poden deixar temporalment la seva feina per fer-se monjos. Hi ha monjos de totes les edats, tots ells vestits amb les seves túniques de color porpra, però també hi ha monges budistes totes elles vestides també amb una túnica de color rosa. I, evidentment, tant ells com elles amb el cap rapat.

Gemma Cerezo:
Llavors vam tenir l'oportunitat de veure moltes coses de la gent. A part de les pagodes, que n'hi ha moltes i que de fet és la part monumental, també vam poder entrar en una escola on hi havia els nanos fent classe, una mica repartits per edats, i aleshores es veia que la senyoreta anava marcant i els nens anaven com si fos cantant la lliçó. I el curiós és que no es fixaven massa en nosaltres tampoc, cada un fent lo seu, asseguts a terra i fent servir aquella mena de banquet com a taula.

R.D.:
Tot el que tenen ho treuen de la terra. I, per tant, l'agricultura és la seva base primordial. Un dels productes estrella seria la fusta de teca i, per tant, hi ha molta artesania a base de tallat de fusta. Però una de les coses més curioses és la traça que tenen en fer els lacats. El lacat, la laca és una mena de resina que treuen dels arbres. Tot és a base d'anar posant capes i després arrencant les capes superiors fins a aconseguir unes autèntiques meravelles.

G.C.:
Allà trobar coses fetes amb màquines és que no se'n troben. La gent no dóna valor al temps, aleshores, tot ho fan a mà, és a dir, a més a més, ho fan molt de pressa i tot és totalment artesanal.

R.D.:
De la flor de lotus, en treuen unes fibres de dins de la tija i la teixeixen, i aleshores en fan uns xals i mocadors que els venen a un preu únicament per a turistes americans, és a dir, és caríssim!

G.C.:
De moment és un país amb molt poc turisme, vull dir, pràcticament ens vam trobar amb un altre grup de catalans que també anaven seguint més o menys la mateixa ruta, però poc més.

R.D.:
Jo diria que és un país misteriós, místic, amb una barreja de colors increïble: el daurat de les pagodes, el porpra de les túniques dels monjos, el verd de les zones tropicals de la selva i tots els colors barrejats als mercats, ajuntats, doncs, amb la innocència, la felicitat d'aquella gent que saben que no tenen res, però que ho tenen tot.