Vietnam
20-07-2002

El sud-est asiàtic atreu cada vegada més viatgers catalans. Carolina Roca ha estat guia turística per aquesta regió durant nou anys. En aquesta ocasió ha viatjat amb la seva germana Olga al Vietnam, i l'ha portada als racons que coneix millor, lluny dels itineraris més turístics.
Una de les regions menys visitades del Vietnam són les muntanyes del nord-oest. Per damunt dels mil metres d'altitud hi ha grups ètnics amb costums, indumentàries i uns mercats molt diferents de la resta del país.

Carolina Roca:
El país és una meravella. La gent és el més fantàstic que hi ha. Els paisatges són increïbles perquè tens el sud, per exemple, tens el Delta del Mekong, que és impactant. És aigua pertot arreu, tant de rius com de platges. La part central, tirant cap a la costa, hi ha el que és l'antiga capital imperial, que és Hue. Després hi ha la part... tot són llocs històrics, no? L'antiga capital imperial, els mausoleus, les tombes reials, la ciutat prohibida, gairebé una rèplica de la que hi ha a Pequín, però més petita, clar. I llavors, quan arribes al nord tens una varietat increïble de paisatges. La ciutat de Hanoi, per exemple, és molt més tranquil·la que Saigon. El sud és, bé, és una bogeria de cotxes, de sorolls, de... un desgavell, un caos total a nivell de trànsit, no?

Olga Roca:
A mi em va agradar des del sud fins al nord, perquè tot és molt diferent. El sud és més, començant pel Delta, és tot aigua, no? I el nord, doncs clar, les tribus, és impressionant. En especial els "crios", quan et veuen inclús fugen de tu, no? Perquè no han vist gairebé mai un blanc.

C.R.:
Al principi, quan vam anar als pobles del nord, doncs costava una mica entrar en contacte amb ells perquè era una zona on, a més a més, hi volen construir una presa. D'aquí poc deixarà d'existir i volíem veure-ho abans que desaparegués, no? En aquella zona, especialment, doncs estan en condicions bastant, podríem dir, infrahumanes, no? Els cultius, allà, són molt durs perquè les muntanyes són molt altes, les carreteres són inexistents, pràcticament.
Als mercats hi ha moltíssima vida. És un centre molt important per a ells, tant o més que les pagodes, i està obert tot el sant dia, no hi ha horaris. La gent treballa moltíssim i mengen allà dintre. Allà també vam menjar coses estranyes que no sabem ni com es diuen amb la gent d'allà. Però sí que, el que fèiem era que tocàvem, oloràvem, compràvem, provàvem sense saber a vegades com es deien.

O.R.:
És veritat que tot el que nada, corre i vola va a la cassola allà, perquè tot, tot ho aprofiten. Aleshores em va agradar molt perquè jo sóc una amant de la cuina, m'agrada molt i tot em feia molta gràcia perquè hi ha moltes coses curioses que aquí no es troben.

C.R.:
Un museu que al llarg dels anys va anar augmentant és el Museu dels Crims de Guerra de Saigon, no? Allà està tot bastant des del punt de vista vietnamita, evidentment, però al llarg dels anys cada any es va veient contribucions, doncs, americanes o occidentals, no? Fa un parell d'anys vaig veure que hi havia les medalles d'un militar americà però, de poc serveix donar les medalles i tal. Però bé, diguéssim que era un símbol que aquell home se'n penedia de totes les massacres que havien arribat a fer els americans al Vietnam.