Papua Nova Guinea
14-07-2002

Papua Nova Guinea és una illa al nord d'Austràlia, a l'altra punta de món. Allà hi va anar una expedició d'espeleòlegs valencians durant un mes i mig per visitar unes coves que tenen una boca d'entrada de més de 300 metres de diàmetre. Carles Rubio és un dels membres d'aquella expedició i ens explica alguns detalls d'aquella aventura en un dels països on més plou, on hi ha selves impenetrables i on encara hi ha tribus gairebé prehistòriques.

Jo sóc espeleòleg i vam anar a Papua Nova Guinea perquè, bé, té una quantitat de coves bestial, molt grans, de dimensions que aquí a Espanya no es veuen, són les coves més grans del món, més impressionants. Són boques de 300 metres de diàmetre per 300-400 metres de fondària i són coves que no estem acostumats normalment a veure. I d'aquí l'interès per anar-hi.

És un país on plou... bé, és el país on plou més del món. Si aquí plou, a la millor, 6.000 litres l'any, en tot l'any, allà són 10.000 en un mes. És una cosa increïble. És tot selva, és tot salvatge, és increïble. Vaig estar un mes i mig, i em va quedar molt per veure.

Va haver-hi tres expedicions franceses que van obrir d'alguna manera el camí a l'espeleologia tropical i a l'espeleologia a Papua Nova Guinea. Vam veure que hi havia unes possibilitats immenses... bé, no s'havien vist mai boques de 300-350 metres de diàmetre, és que no te les imagines, és que és bestial. I baixes selva i hi ha un riu que, no sé, si penses en l'Ebre, doncs, un riu com l'Ebre, no? Hi ha coves que són molt fàcils d'arribar-hi caminant, i hi ha altres coves que has de travessar la selva, doncs com nosaltres, tres dies a cop de matxet per la selva.

La selva és molt "tupida". Hi ha arbres de 40 i 50 metres d'alçada. Vull dir, encara que faci un sol bestial, a sota la selva és fosc, vull dir, és tot que... no has d'anar amb llanterna, però quasi. És molt fosc, és una selva molt "tupida". Jo he vist vàries selves, la de Méxic, Cuba... i no són tan "tupides", aquesta és que és molt "tupida".

Aquí, la dificultat és la selva, és arribar a la cova, és baixar i trobar-te que hi ha un riu bestial que no et permet avançar. És la selva, que has d'estar amb el matxet a tot arreu, són els mosquits... Hi ha uns mosquits superdiminuts que es diuen "He he", que no fan cap gràcia, però que estan tot el dia picant-te, no? Vull dir, està la malària, hi ha una quantitat de malalties... Estàs tot el dia mullat, la humitat arriba quasi a un noranta per cent i estàs absolutament tot el dia mullat.

És d'aquests països que no et trobaràs enlloc. Hi ha una sèrie de sensacions, d'històries que no les trobes enlloc. La gent és diferent, els paisatges són increïbles i la selva... S'ha de tenir en compte que només hi ha carretera a la costa, vull dir, fora del que és la costa, carreteres pràcticament no n'hi ha. Les carreteres que hi ha són de terra, i perquè les han fet les petroleres o tal, però no hi ha carreteres, has d'anar a cop de matxet, és molt bèstia.